El rebuig a ser mare surt de l’armari a ‘La noia de la làmpada’
Va ser arran d’una conversa amb amics. L’actriu Marta Aran va experimentar en primera persona com els dubtes al voltant de la maternitat generen controvèrsia. Perquè la societat s’entossudeix a perpetuar la dualitat dona-mare sense qüestionar-la. El tema va semblar-li prou atractiu per desenvolupar-lo en el seu primer text teatral, La noia de la làmpada, que també l’ha convertit en directora. L’obra es representa a la Sala Flyhard de Barcelona i de moment ha prorrogat funcions fins al dia 20 de novembre. I té el mèrit d’haver-se escrit quan el debat sobre les males mares encara no havia arribat a l’actualitat. Tot just quan el rebuig a ser mare començava a sortir de l’armari.
Quan Aran es va posar a escriure encara no s’havien editat llibres tan polèmics com el de la sociòloga israeliana Orna Donath ( Madres arrepentidas ) o el de Samanta Villar ( Madre hay más que una ). “Em vaig documentar a partir d’entrevistes amb dones embarassades”, diu la Marta. De totes elles, tres històries la van commoure especialment i les va incorporar a l’obra: la d’una noia que es va passar els nou mesos al llit en repòs absolut, la d’una altra que durant la baixa maternal va ser substituïda per la seva pròpia parella i ja mai més va recuperar el lloc de treball, i la d’una futura mare que va arribar a desitjar un avortament espontani per poder acceptar una oferta de feina meravellosa. Aquest és el corc que rosega l’Alba, la protagonista de La noia de la làmpada. La pressió social la fa continuar amb un embaràs que no desitja, conscient que l’arribada del seu fill suposarà renunciar a la feina i a la vida per les quals sempre havia lluitat. La postura dels homes falsament defensors de la igualtat (fins que arriba el moment de demostrar-ho), la mare entregada i la professional que ha renunciat voluntàriament als fills són els altres perfils d’una obra que, com diu l’autora, dona peu a intenses sessions de teatre fòrum.
