No és exactament que hagi deixat de ser tabú. Però com a mínim ja comencen a fer gruix les veus disposades a parlar-ne: la maternitat pot ser una profunda font de frustració. Fins al punt de renegar-ne. Això és el que fa l’escriptora suïssa Corinne Maier a Úters penedits, un monòleg teatral en què una mare fa una anàlisi íntima de l’experiència. L’aborda amb un argumentari sòlid i divers, però el balanç se salda en vermell.
Pere Sagristà és el director de l’espectacle, que es presenta del 8 a l’11 de març al Teatre Eòlia amb motiu del Dia Internacional de la Dona. Sagristà va llegir amb molt interès el polèmic llibre de Maier No kid. 40 bones raons per no tenir fills. “Em va atraure molt el seu to sarcàstic i corrosiu”, explica. Es va posar en contacte amb l’autora i en quinze dies Maier li va passar una versió per a teatre, que Sagristà va estrenar en castellà l’any 2013 amb una companyia de Saragossa. Sara Visac i Marina Bou són les dues actrius de la versió catalana; dues veus per a una sola mare carregada de pedres a les sabates pel fet de ser-ho. “Comença dient que quan un fill apareix a la teva vida et pren tot el protagonisme i t’anul·la. És com una hipoteca a 20 o 30 anys i quan acabes de pagar-la ja en tens 60, 70 o fins i tot 80”, explica el director.
Sempre sota un prisma sarcàstic, el viatge reflexiu de la dona per la seva maternitat inclou també l’autocrítica respecte a una educació que converteix els nens d’avui en criatures egocèntriques fins i tot quan són adultes. Úters penedits abunda en la trajectòria d’un director amb una gran sensibilitat cap a l’univers femení, que ha tractat en un bon grapat d’obres. Entre elles Totes culpables, una reflexió de la periodista Martine Tartour sobre la necessitat de les dones, arribades a una certa edat, de ser mares. “La protagonista d’aquella obra podria ser la mateixa que la d’aquesta, l’abans i el després”, diu el director.