5 raons per no perdre’t el festival Escena Poblenou

Aleshores el Poblenou no era ni de lluny el barri efervescent de la Barcelona postindustrial on tothom vol viure. No era aquella rambla a tocar de mar on els turistes devoren una paella a les sis de la tarda i els nadius van a deixar-se veure de tornada de la platja. En realitat era un barri de grans naus en desús, l’Eldorado dels artistes àvids d’espai a bon preu. Eren aquells els anys en què Ada Vilaró i Sergi Estebanell van decidir crear un festival d’arts escèniques sensible a les noves formes de creació. Setze edicions més tard, Vilaró resisteix en la direcció d’Escena Poblenou, un esdeveniment cultural fidel als orígens i ben consolidat. Enguany presenten 17 espectacles amb un programa sobrat de raons per endinsar-s’hi.

Perquè això també és cosa teva

D’acord, no ens poden acusar precisament d’inacció perquè quan es tracta de sortir al carrer i protestar/demanar alguna cosa els omplim de gom a gom. Però Rebota y rebota y en tu cara explota no va de grans iniciatives, sinó d’accions petites. Agnès Mateus i Quim Tarrida denuncien la passivitat, la indiferència, el gest culpable de mirar cap a un altre costat. L’espectacle, presentat ja al TNT, arriba a Barcelona amb la voluntat de causar més d’un mal d’estómac, com ja feia Mateus al seu anterior, inquietant i necessari Hostiando a M.

Perquè sí que hi són, les dones

El masclisme teòric està clarament denigrat. Però que les pràctiques androcentristes no decauen és tan clar com que a casa de García Albiol la roba bruta es guarda dins una urna. Només això explica per què les dones, un 51% de la població, manen tan poc. O potser pensàveu que la desproporció a la cartellera entre directores i directors, autores i autors, obeïa a la manca de talent femení? Per això el festival té un projecte anomenat Escena + Dones. Enguany s’hi presenta una instal·lació-espectacle de Mònica Muntaner, a més d’incloure sessions públiques de debat sobre aquest desequilibri. La programació inclou Aüc. El so de les esquerdes, on Les Impuxibles i Carla Rovira criden contra la violència de gènere.

Perquè amb la panxa plena es pensa millor

Des de l’avantguarda, Escena Poblenou és també molt tradicional: va als orígens del teatre, a la trobada a la plaça pública, al fet de compartir i viure en comunitat. Per això els debats públics, per això l’aposta per nous creadors al Projecte Embrions i per això també espectacles com Extraños mares arden, una col·laboració entre l’artista xilè Txalo Toloza i la coreògrafa navarresa Laida Azkona que, a més de la versió espectacle, n’ofereix una en forma de dinar popular en què, entre mos i mos, uns performers reconstrueixen la història del capitalisme a Llatinoamèrica.

Perquè és cultura accessible

L’aposta pels espectacles gratuïts i la política de preus populars és una de les constants del festival. L’import més alt que pagareu per una entrada són 10 euros, tot i que la majoria de les localitats són a 7 euros (sempre que aprofiteu els descomptes per venda anticipada a www.escenapoblenou.com ). A més, by the face tindreu l’ocasió de veure espectacles tan cobejats com Espera, d’EIA, una companyia premiada amb el Ciutat de Barcelona de circ. Una proposta i un grup amb moltes convergències amb la filosofia del festival: es tracat d’un espectacle participatiu d’un grup molt arrelat al territori.

Perquè els carrers seran sempre nostres

Les arts en viu tenen la gràcia i l’estigma de les propostes efímeres: meravelloses per úniques i evanescents. Les arts de carrer, durant tant de temps tractades com la germana petita a mig coure, són especialment vulnerables a aquest efecte. Per això té tant de valor un llibre que en reconstrueix la memòria, El carrer és nostre (Raig Verd), dels periodistes culturals Aída Pallarés i Manuel Pérez i Muñoz, que es presentarà durant el festival.

+ Detalls

Escena Poblenou

Diversos espais del Poblenou

Del 19 al 22 d'octubre