Ramon Madaula aixeca la catifa dels secrets familiars

Va esperar fins a complir els 50. I després va agafar embranzida. Ramon Madaula ens tenia acostumats a haver-lo de definir com a actor, però un bon dia es va posar a escriure teatre i no ha parat. I amb les idees molt clares: sempre ha tingut molt present que la seva ambició és el gruix. Arribar al màxim d’espectadors possibles. Teatre comercial, sí. Però no necessàriament complaent. La setmana passada, Ramon Madaula va presentar en societat la seva quarta obra, Adossats, al festival Temporada Alta, i després de la fugaç estrena per terres gironines la peça arriba al Teatre Romea (del 15 de desembre al 28 de gener) en unes dates ben oportunes. Els espectadors que necessitin refer-se de la sobredosi de sucre nadalenc trobaran un antídot (tot i que en clau de comèdia, marca de la casa) en aquest text ben preparat per posar-nos el dit a l’ull per la via de les relacions familiars.

A Adossats tot és “normal”, com ho defineix l’autor. Madaula es va posar com a fita no incloure situacions extremes en una història de persones sense angoixes econòmiques, de parella ni de salut. Són una nissaga de Jordis (tres generacions) que es reuneixen justament en el dia consagrat a l’heroi derrotadracs. Aquest 23 d’abril tot va bé entre ells, però en realitat la calma té un però: pares, fills i germans saben ben poc els uns dels altres, més enllà de l’evidència i la superficialitat. Tots amaguen secrets sota la catifa, i ha arribat el moment d’aixecar-la. El director de l’espectacle és Jordi Casanovas, un vell conegut de Madaula: l’ha dirigit en espectacles propis i és el segon cop (el primer va ser amb L’electe ) que es responsabilitza del muntatge d’una obra de Madaula. I com que Madaula va sumant capes però no es desprèn de cap, l’autor és també un dels intèrprets de l’obra, i s’emparenta així per la via del teatre amb Carles Canut, Jordi Bosch, Rosa Renom, Marieta Sánchez i Guillem Balart, que completen el repartiment d’ Adossats.