Radiografia d’una gallina

“Jo no ho consentiré”. Quan el pare de l’actriu Carla Rovira va saber que la seva filla tenia intenció d’autolesionar-se en escena, li va anunciar un boicot. L’estiu declinava quan FiraTàrrega va estrenar Most of all, you’ve got to hide from the chicks, una peça de teatre performatiu en què es demana a l’espectador que comparteixi en veu alta una experiència dolorosa. “La meva imatge de dolor és la mort del meu fill”, es va despullar una dona. En aquell context, el pare de la Carla va entendre que resultava ridícul sentir-se incomodat per una ferida superficial feta en un context artístic. Dolor epidèrmic contra dolor autèntic.

Des d’aleshores, Carla Rovira s’ha autolesionat una pila de vegades i ho tornarà a fer demà, demà passat i en totes les representacions d’un espectacle nascut d’un procés d’investigació amb infants i joves d’entre 7 i 17 anys. Una recerca col·lectiva i plural (es repeteix amb nens locals a cada nou indret de representació) sobre com els nens entenen el teatre que ha acabat desembocant en una reflexió sobre el dolor i sobre la relació entre els infants i els adults. El projecte, impulsat des de FiraTàrrega, és una coproducció amb l’Antic Teatre de Barcelona, on ara recala per segon cop gràcies a l’èxit de la millor xarxa de promoció que hi ha: el boca-orella.

Durant el procés d’investigació, la Carla va parlar als grups sobre el teatre d’Angélica Liddell, i una adolescent va compartir amb tota naturalitat pràctiques d’autoagressió entre els companys del seu centre escolar. Aleshores, la Carla es va plantejar fins a quin punt tenen sentit certs mecanismes de protecció dels adults sobre els menors. L’autolesió a l’escenari és anecdòtica però funciona de la mateixa manera que a la vida real: un toc d’atenció. Els pares no parlen de certs temes als seus fills per no fer-los mal, i aquests acaben rebent informació que no saben com gestionar ni digerir.

El dolor per un costat, el teatre per l’altre, i tot reunit en Most of all, you’ve got to hide from the chicks, als antípodes dels estàndards de teatre per a tots els públics. Una gallina (Rovira) exerceix de líder aparent sobre un grup de pollastres. Però les cries reivindiquen la seva pròpia veu. No volen ser els infants dòcils que es deixen portar al teatre de la mà dels adults, sense veu ni vot, sense més possibilitat que la de passar una estona lúcida i d’evasió mentre els pares els acompanyen. Els infants d’aquesta obra (a l’Antic Teatre són vuit, d’11 a 14 anys) volen compartir amb els adults una experiència artística. Per això la funció acaba amb una assemblea en què tots -pollastres, gallines i adults- intercanvien punts de vista en un pla d’absoluta horitzontalitat.

De què serveix el teatre?

Most of all, you’ve got to hide from the chicks va ser el primer espectacle ideat i impulsat totalment per Rovira, tot i que l’actriu té una llarga experiència en processos de creació. Ha format part de diverses companyies (és integrant de LAminimAL des de fa sis anys) i ha pogut utilitzar els coneixements apresos en una segona peça, While the machine keeps on running, feta a Corea amb estudiants d’allà sobre l’enfonsament del ferri Sewol, una tragèdia nacional amb una ferida encara oberta que va provocar la mort de 304 persones, la majoria estudiants. Rovira és una personalitat inquieta que toca moltes tecles i, malgrat la seva dedicació al món del teatre, es guanya la vida en el camp de l’educació social. Però aquestes experiències l’han ajudat a trobar el seu lloc en el terreny artístic: “Si no ho faig per diners, de què serveix el teatre? Per primer cop m’he plantejat que a través seu puc fer la meva aportació al món”.

‘MOST OF ALL, YOU’VE GOT TO HIDE FROM THE CHICKS’

ANTIC TEATRE. 28 I 29 DE MAIG