Què vol dir ser negre?

A Orleans, el barri d’Ottawa on va créixer, Dana Michel era gairebé l’única nena negra. El mateix passava a la seva escola. I també a la universitat on va completar els seus estudis de comerç. Però, en comptes de sentir-se exclosa per culpa de la diferència, el fet de pertànyer a una minoria tan petita en aquella comunitat la va ajudar a diluir-se en la massa. A integrar-se. I no va ser fins molt temps després que va començar a qüestionar-se la seva identitat. I a convertir les seves reflexions en un nutritiu material artístic de fruits infinits i indefinibles en la seva riquesa d’elements: ball, performance, teatre físic, art visual.

Amb el solo Yellow towel, en què es plantejava per primer cop què vol dir ser una dona negra, Dana Michel es va propulsar als núvols de la dansa contemporània. Aquest solo va reportar a la coreògrafa i ballarina canadenca premis com el prestigiós ImPulsTanz de Viena o el reconeixement del New York Times Dos anys més tard, l’artista ha aprofundit en les qüestions apuntades en aquella coreografia en la seva nova creació, Mercurial George, estrenada la setmana passada al Festival TransAmériques de Montreal. La Sala Hiroshima de Barcelona acollirà demà l’estrena a Europa de la peça.

Una carrera curiosa

La carrera de Dana Michel en el territori de la dansa no deixa de ser curiosa i paradoxal. En un món de vocacions precoces i on el pas del temps s’encaixa com una amenaça, el cas de Michel és tota una excepció. Atleta i futbolista, havia treballat el seu cos des de sempre, però mai amb una finalitat artística. Els estudis de comerç la van portar a treballar durant un parell d’anys en el món de la publicitat i l’organització d’esdeveniments. Era una executiva, però una executiva de només 25 anys que en el seu temps lliure disfrutava amb les festes rave. Un dia es va plantejar que seria molt feliç si es pogués dedicar sempre a moure’s d’aquella manera. Havia nascut la Dana Michel ballarina. Va fer els tràmits d’accés a la Universitat de Concòrdia (Montreal). I la van acceptar. Així que quan va pujar per primer cop als escenaris, ja tenia un ric bagatge vital. Un punt de partida molt útil per a algú que treballa només amb material propi, convençuda que la creació és un acte d’arqueologia íntima i armada de la valentia necessària per compartir-ne els resultats. Ella es despulla en un sentit figurat i real i busca una comunió autèntica amb el públic, sense donar gaire importància al tipus de llenguatge utilitzat per fer-ho possible.

Michel no segueix un mètode rígid en les seves creacions. Li agrada escoltar-se a si mateixa, guiar-se per la intuïció i deixar-se sorprendre veient on la porta. La veritat és sempre un component essencial en les seves peces. A Yellow towel reflectia un comentari-retret que ha de sentir sovint. Molta gent li diu que no sembla negra perquè no fa coses pròpies de negres. I ella va voler explorar què significa ser una dona negra, quins són els estereotips associats a la seva raça, què hauria de fer i no fer per respondre a les expectatives dels altres. La identitat pròpia i l’aliena es confronten en una història en què la tovallola groga del títol fa referència als cabells rossos de la dona idealitzada pels cànons. Michel s’hi fa preguntes sobre com la condiciona i com la coarta el seu material genètic relatiu a la raça.

A Mercurial George, Dana Michel aprofundeix en aquestes reflexions, partint també d’una anècdota viscuda personalment. Sempre ha tingut por dels micos d’ençà que la seva germana, de petites, en feia servir un de joguina per espantar-la. Un dia, en una reunió familiar, una cosina política, cineasta, va projectar un documental d’autoria pròpia sobre els bonobos (simis africans). Michel va entrar en crisi. Va començar a fer associacions inesperades, commocionada per la similitud entre aquells animals de pell negra i els éssers humans. No va poder seguir guaitant en aquell pou fosc, va deixar de mirar la pel·lícula. Però no va poder deixar de pensar-hi i d’aquí n’ha sorgit el seu nou treball, esquitxat també d’elements com la marginalitat o la demència. Un espectacle en què l’escena s’omple d’objectes tan diversos com micròfons, joguines de plàstic, tot tipus de peces trobades i recuperades en la línia de l’art brut tan pròxim als seus espectacles. Dana Michel és, així ho han destacat sovint els crítics, un electró lliure de la dansa.

‘MERCURIAL GEORGE’

CREACIÓ I INTERPRETACIÓ: DANA MICHEL.

SALA HIROSHIMA (BARCELONA). 11 DE JUNY