El públic del Lliure esbronca el feixisme

I la major part del públic va esbroncar l’actor, el que deia l'actor. Va xiular, va cridar i finalment fins i tot va aplaudir per no escoltar-lo. Per no escoltar el míting d’un destacat membre del partit d’extrema dreta que havia guanyat les eleccions i governava a Portugal el 2028. Un discurs de més de vint esgotadors minuts on es resumia fil per randa la ideologia dels Abascals, Melonis i Urbans que contaminen la política de les democràcies europees. Una provocació amb la qual es tanca l’espectacle del director portuguès i ara responsable del Festival d’Avignon, Tiago Rodrigues, amb el qual vol fer reflexionar sobre l’ús de la violència per aturar el creixement del feixisme.

Ho fa amb una història que ben segur li hauria agradat d’allò mes al seu compatriota José Saramago. Els Catarina –tots es diuen igual– són una peculiar família d’esquerres molt coneixedora de les màximes de Bertolt Brecht. Tenen com a tradició reunir-se en una vella casa de camp per fer un dinar i tot seguit matar el feixista que prèviament han segrestat i que serà enterrat sota un garric, al costat de tot un bosc de garrics. Fa 74 anys que ho fan, des que la besàvia, una pagesa defensora dels drets de les dones (que en realitat va existir), va ser assassinada per la Guàrdia Nacional el 1954. Aquest any toca a la jove Catarina debutar com a botxí (o com a venjadora). La noia sembla convençuda, però ja amb l’arma a la mà i apuntant a la víctima no és capaç de prémer el gallet. Dubta. El dilema està servit. De què serveix la violència? El fi justifica els mitjans? Catarina és una traïdora? És una covarda? Que cadascú pensi el que vulgui, però la seva contradicció ens porta al final explicat més amunt.  

Rodrigues practica un teatre d’arrels però de vocació universal. Tot barrejant elements de la seva cultura popular i gastronòmica amb extenses reflexions de filosofia política, construeix un espectacular fresc d’absoluta actualitat. Potser li sobren algunes reiteracions però s’erigeix en una proposta teatral de primer nivell de la mà d’uns magnífics intèrprets: Isabel Abreu, António Fonseca, Beatriz Maia, Marco Mendonça, Antonio Alfonso Parra, Carolina Passos Sousa i Rui M. Silva.