Polèmica al Lliure perquè el teatre no respecta els drets dels traductors
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana exigeix el reconeixement de l'autoria i que es paguin els drets
BarcelonaLa nova temporada del Teatre Lliure, que es va presentar el 14 de juny, tot just ha arrencat i ja està envoltada de polèmica amb un nou meló encetat: els drets dels traductors. Tot va començar el 16 de juny amb un tuit del professor de l'Institut del Teatre Lluís Hansen Fors, que es preguntava per què el Lliure no especificava qui havia fet la traducció de La gavina, El misantrop, Hamlet i Electra, però sí les de The employees, L'herència i Una mena d'Alaska.
Des del Teatre Lliure es va fer un comunicat en què s’especificava que La gavina, que es podrà veure a partir del 3 d’octubre, no és una traducció: "És una reescriptura lliure de l’obra original. El text que presentarem és un text completament nou i escrit, de manera específica, per a l’espectacle que tenim previst estrenar". I especificava que els adaptadors havien consultat traduccions de les dues versions franceses traduïdes del rus per André Markowicz i Françoise Morvan, la traducció al castellà d’Agusto Vidal i les traduccions al català de Cristina Genebat i Raquel Ribó. I detallava que amb una "inequívoca voluntat de transparència", un cop estrenada l’obra es posaria el text "a disposició de qui ho requereixi per poder valorar-ne l’originalitat".
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha insistit en el fet que es tracta d’un cas de "mala praxi": "No acreditar l’autoria de les traduccions, així com modificar o adaptar obres traduïdes sense el consentiment explícit del traductor, suposa una vulneració flagrant dels drets d’autor, tant dels drets morals –que són irrenunciables, inalienables i imprescriptibles– com dels drets patrimonials".
El president de l'AELC, Sebastià Portell, està indignat: "En cap moment qüestionem que es facin adaptacions, però sí que demanem que es respectin els drets dels autors, tal com estipula la llei de propietat intel·lectual". El cas del Lliure no és una excepció. Entre els associats a l'AELC, hi ha 400 traductors. "Hem fet un correu a tots aquests associats i molts ens han respost que sospiten que les seves traduccions han estat utilitzades en aquesta temporada i en anteriors. No només al Lliure sinó també en altres teatres". Des de l'AELC exigeixen transparència, que s'especifiqui el nom dels traductors no només de La gavina sinó també de les altres obres, que es demani el consentiment dels traductors per fer servir les seves obres i que es paguin els drets d'autor. "Per desgràcia no podem suggerir un percentatge, però els drets de traducció acostumen a ser un 2%, i, en el cas de representacions teatrals, si no hi ha altres autories, d'un 10% o més. En tot cas s'hauria de remunerar de manera proporcionada", diu Portell.
Després de l'intercanvi de tuits i comunicats, finalment, l'AELC i la direcció del Teatre Lliure han decidit reunir-se per intentar trobar una solució.
