Tots els problemes de Barcelona es concentren en aquesta cuina

BarcelonaUna manifestació per l'habitatge digne. Un judici per millorar les condicions dels repartidors de Glovo. La gala de les Estrelles Michelin. Dark kitchens i supermercats il·legals.

La realitat subministra titulars constantment, quan pretens parlar de precarietat i falses il·lusions a Barcelona. Això és el que va inspirar Els Pirates Teatre a reescriure el clàssic contemporani La cuina d'Arnold Wesker (1932-2016) en clau barcelonina: el restaurant Cuina Minvant del Raval és un negoci familiar de cuina tradicional que està en perill de tancament (qui vulgui, que s'imagini la difunta Casa Leopolo). L'actriu Laura Aubert debuta com a autora convertint aquell espectacle per a trenta actors en una obra per a cinc intèrprets que es multipliquen fregolísticament en una quinzena de personatges. "Cada setmana tanquen restaurants, llibreries, espais emblemàtics de la ciutat que no fan sinó despersonalitzar-la. Sembla que ens posen la catifa vermella per marxar de Barcelona", lamenta Toni Casares, director de la Sala Beckett, on l'obra passarà el Nadal (del 19 de desembre al 12 de gener) després de l'estrena del 5 de desembre al Canal de Salt dins el festival Temporada Alta.

"Tot el món hi cap dins d'una cuina", és la màxima que explica aquest espectacle, que mostra un restaurant per dins durant un dia, dos serveis. Laura Aubert va escriure el text a partir d'entrevistes a gent del gremi de la restauració amb la idea de mostrar "la transformació de la ciutat i la dificultat per viure-hi de la classe treballadora", explica. L'obra parla de cuiners i cambrers, però bé podria parlar de periodistes, músics, peixaters o funcionaris. "És un món amb vida pròpia, amb les seves rutines, complicitats, amb una manera de fer... és un gran retrat del món tancat dins una cuina", diu Adrià Aubert, que dirigeix Ricard Farré, Bernat Cot, Laura Pau, Núria Cuyàs i la mateixa Laura Aubert.

Els intèrprets ballen "una gran coreografia", diu Farré, perquè simulen que cuinen en directe i amb total precisió (però sense el menjar). Com és marca de la casa d'Els Pirates, també canten diverses cançons, amb música original d'Ariadna Cabiró, però, en canvi, surten de la seva "zona de confort, que és la comèdia i el musical, perquè és una obra profundament dramàtica", diu el director.

Tots els personatges arrosseguen la seva situació personal (l'ambició professional, els embolics de parella, la crisi de l'immigrant, els sous baixos, la crisi de l'habitatge, el problema de la turistificació, etcètera) i es troben en un micromon en què no només han d'intentar entendre's amb l'equip sinó que també han de treballar sota pressió, amb estrès i resultats immediats. "Són situacions que passen a totes les feines i en totes les relacions humanes, això és el que el fa un espectacle cru i bonic", afegeix Cot. "Al capdavall, show must go on és una metàfora del món i de l'engranatge del capitalisme. Són personatges atrapats que no es poden escapar d'aquesta roda d'hàmster, de superar el dia a dia", explica Laura Pau. "M’ha canviat la manera de veure els treballadors dels restaurants", confessa Adrià Aubert.