Petites històries de llevadores islandeses

La història s’ha explicat durant molts anys amb els grans titulars i amb els protagonistes que més repercussió hagin assolit, habitualment masculins. Però certament la història autèntica per descriure el nostre món és la suma de petites històries de dones i homes força normals amb vides normals però determinants per entendre l’esdevenir de la societat. Ho eren aquelles dues noies de les colònies tèxtils de Catalunya als anys trenta a qui donaven veu Maria Caselles i Andrea Potella Fontcuberta a El silenci dels telers, en una dramatúrgia d’Anna Ricart Codina inspirada en el llibre d’Assumpta Montellà i dirigides per Ferran Utzet al Maldà. I ho eren, ho són i ho seran les llevadores de La veritat sobre la llum, on les dues actrius, la dramaturga i el director tornen a trobar-se. Una proposta que acosta a l’escenari la novel·la de la islandesa Audur Ava Ólafsdóttir, que ens parla d’una llevadora que filosofa a la freda i, durant molts dies al llarg de l’any, fosca Islàndia.

És una llevadora de l’hospital de Reykjavík, filla i neta de llevadores, que viu al pis de la seva tia àvia, amb qui comparteix vocació i nom i a qui trobem a casa dies abans de Nadal, quan a Islàndia el dia no dura més de sis hores i la neu i les tempestes estan tan garantides com les encisadores aurores boreals. Però si la relació d’aquesta amb la seva germana meteoròloga, amb un lampista i un turista extraviat ens descriuen el dia a dia, és la veu de l’esperit de la tia àvia la que aporta reflexions tan tendres i profundes com divertides, com ara la relació de les patates i els éssers humans perquè creixen en l'obscuritat o descobrir-nos que les balenes també fan servir llevadores. Un paper al qual Rosa Renom vesteix amb tot el seu gran talent.

La posada en escena de Ferran Utzet defuig el realisme, però amb tot resulta realista i assoleix l’objectiu de traslladar la poètica de l’autora amb la senzillesa i naturalitat de les petites grans històries, amb la presència aclaparadora d’una naturalesa dura i bella i unes interpretacions càlides i afectuoses.