Pere Arquillué: "No us fieu mai de ningú que no hagi caigut a terra de petit"
L'actor protagonitza i dirigeix 'Un déu salvatge' de Yasmina Reza, que torna a Barcelona amb Laura Conejero, Laura Aubert i Ivan Benet al repartiment
![L'actor i director Pere Arquillué](https://static1.ara.cat/clip/968c2745-08a2-489d-b260-6d898c671d50_source-aspect-ratio_default_0_x1600y960.jpg)
![](https://static1.ara.cat/ara/public/file/2021/0521/17/nuria-juanico-8372273.png)
BarcelonaPere Arquillué necessita capbussar-se dins d'un text i d'un personatge per enamorar-se d'una obra o d'un autor. El 2016 li va passar amb Art, que va protagonitzar juntament amb Francesc Orella i Lluís Villanueva, i des d'aleshores és un admirador convençut de l'escriptora francesa Yasmina Reza. "Les seves obres i els jocs teatrals que proposa tenen un nivell extraordinari. Després d'Art em va quedar un racó dins del cos que volia continuar investigant les obres de Reza", explica Arquillué. L'oportunitat li ha arribat gairebé deu anys més tard i s'hi ha agafat fort, amb el text més emblemàtic i conegut mundialment de l'autora: Un déu salvatge. Arquillué el dirigeix i el protagonitza al Teatre Goya acompanyat de Laura Conejero, Laura Aubert i Ivan Benet, en un espectacle que s'estrena aquest dissabte, i que de moment no té data per a les últimes funcions.
El text de Reza s'ha pogut veure en diverses ocasions a Catalunya, amb muntatges com el que van protagonitzar Aitana Sánchez-Gijón i Maribel Verdú el 2009 o la versió catalana que es va fer just després amb Ramon Madaula, Jordi Boixaderas, Vicenta Ndongo i Roser Camí. El 2011 el cineasta Roman Polanski va adaptar-lo al cinema amb Kate Winslet i Jodie Foster. "És una obra que s'ha fet molt per tot el món, però crec que és bo tornar a revisar-la. Retrata més que mai la societat contemporània en què vivim", defensa Arquillué. Aquesta història de dues parelles de pares que es troben per parlar d'una petita baralla entre els fills respectius és, segons l'actor i director, una peça "malparida, divertida i intel·ligent" sobre temes molt diversos.
"Parla de la dificultat de la comunicació, de la culpa, del càstig, de la responsabilitat, dels valors occidentals, de què significa o vol significar l'educació, dels instints salvatges que tots tenim a partir de l'ego", enumera Arquillué. L'espectacle també aborda la sobreprotecció dels fills, una qüestió que, segons el director, ha augmentat respecte a èpoques anteriors. "Els pares sobreprotegeixen per ells mateixos, perquè no volen patir. Però els nens han d'entrebancar-se i fer-se dos secs als genolls. No us fieu mai de ningú que no hagi caigut a terra de petit", alerta Arquillué.
Un debat obert al públic
Per al director, la paraula clau d'Un déu salvatge és debat. L'espectacle planteja diversos dilemes al públic, i Arquillué s'ha pres aquesta intenció al peu de la lletra. Per això, l'escenografia –a càrrec de Max Glaenzel– és un espai en blanc amb quatre cadires encarades a platea. "He concebut el muntatge allunyant-lo de la comèdia de situació. A l'escenari no hi trobareu sofàs que simulin una casa o un pis. Hem creat un espai senzill perquè l'esgrima verbal de l'espectacle agafi sentit per ella mateixa i per donar tot el pes a la paraula", explica el director, que així també vol "obrir el debat amb els espectadors".
L'espectacle juga amb el fet que els protagonistes són, aparentment, gent civilitzada disposada a resoldre un conflicte menor, però aquest punt de partida els porta al límit i els posa en situacions inesperades. "En aquesta reunió tots es volen salvar i volen tenir raó. Ho veiem sovint avui dia, tenim poca confiança en el que pensem i molta por de l’opinió de l’altre. El diàleg amb respecte és de les coses més complicades de trobar", assenyala Laura Conejero.
Un déu salvatge és la segona direcció teatral d'Arquillué, que va estrenar-se en aquest rol el 2018 amb Audiència & Vernissatge. "La meva feina principal és la d'actor, però dirigir em permet complementar la meva visió del teatre i tancar el cercle. No pretenc convertir-me en un director de referència, m’hi apropo amb tota la humilitat del món i bàsicament per divertir-me", explica el director. Malgrat que aquestes incursions seves en la direcció són puntuals, n'hi haurà més: Arquillué ja prepara un altre espectacle que arribarà "d'aquí un any, dos o tres".