Pere Arquillué és Déu i Cristina Plazas Satanàs a ‘Paraíso perdido’

BarcelonaNo és la primera vegada que Pere Arquillué interpreta Déu, però això no vol dir que sigui més fàcil. El seu personatge "soluciona problemes dins la funció però també els crea i els domina". El paper prové del poema Paradís perdut que John Milton va escriure el 1667 com una recreació de la Bíblia. A l'altra banda, Cristina Plazas dona vida a Satanàs, que és el veritable protagonista de l'obra. "És un personatge que decideix rebel·lar-se contra el poder establert, però en realitat és un titella en mans de Déu", explica l'actriu, que per aproximar-se al dimoni ha intentat "humanitzar-lo" i "entendre les seves circumstàncies". Arquillué i Plazas són els dos pilars de Paraíso perdido, l'adaptació escènica del poema, que ha anat a càrrec d'Helena Tornero i compta amb la direcció d'Andrés Lima. L'espectacle, coproduït pel Teatre Romea, es representarà dimarts i dimecres al Teatre Grec dins del festival Grec.

Més enllà de la lluita entre Déu i Satanàs, el poema de Milton segueix la caiguda de l'home i el pecat original. Milton va desenvolupar "una visió ultramasclista de la dona, entesa com una conseqüència subsegüent i sense cap altra categoria", diu Lima. Tornero ha volgut revertir aquesta mirada dotant Eva de pensament. "Milton incideix molt en la misogínia i la idea de la dona com a femme fatale. La seva ambició de saber, i la seva voluntat de ser curiosa i independent, la porta a la destrucció. Això ha afectat el lloc en què s’ha col·locat la dona durant segles", explica la dramaturga. Amb l'adaptació del text també s'ha preguntat quins altres missatges procedents de la Bíblia encara marquen la societat actual. "Hi ha aquesta idea que la terra és nostra i la dominem. Això ha afectat la manera en què ens hem relacionat amb la resta d’espècies del planeta, i així estem avui dia, amb el canvi climàtic", diu Tornero.

Un tribut a l'ofici del comediant

Amb tot plegat, Paraíso perdido construeix una "reflexió sobre la rebel·lia, la llibertat per desobeir i la idea que el lliure albir no existeix perquè si el practiques et castiguen", assenyala Lima. Lucía Juárez, Rubén de Eguia, Elena Tarrats i Laura Font completen el repartiment de l'espectacle, que es representa en castellà i també vol ser "un tribut a l'ofici del comediant, tants cops demonitzat per la seva capacitat de transgressió", afegeix el director, que defineix el poema com un text "molt bonic i metafòric".

En la versió escènica, la companyia ha potenciat la reflexió religiosa sobre els mites del cristianisme que tracta la moral política, l’ètica del poder i la rebel·lió. D'aquesta manera busquen apropar-lo al segle XXI. "L’objectiu d’aquest muntatge –diu Lima– és saber quin és el pes real d’aquests llibres en la nostra cultura i quant d’aquest alliçonament portem malgrat nosaltres mateixos".