Pepe Viyuela és un Tartuf amb ressonàncies actuals

BarcelonaMolière va escriure Tartufo el 1664, però l'espectacle encara està ple de conflictes i reflexions que ressonen avui. Ho defensa el director Ernesto Caballero, que va estrenar una nova versió d'aquesta obra el setembre passat al Teatro Reina Victoria de Madrid i que ara arriba al Teatre Goya de Barcelona després de fer gira per l'estat espanyol. El muntatge forma part del Festival Grec, que aquest any ha destinat un espai especial de la programació als clàssics "per reflexionar sobre com ens poden il·luminar de cara al futur", diu el director del Grec, Cesc Casadesús. Tartufo està protagonitzat per Pepe Viyuela i compta amb vuit intèrprets a l'escenari. L'espectacle es podrà veure fins al 10 de juliol.

"Els clàssics ens poden portar molta llum, i aquest està ple de ressonàncies contemporànies", diu Caballero, que subratlla el component moral de l'obra de Molière. El text va estrenar-se amb polèmica el 1664 i immediatament es va prohibir, però el 1669 va aconseguir el permís del rei per representar-se. "És una sàtira que fustiga el devot del Sant Sagrament, que tenia molt poder a la cort francesa. Molière reacciona a la necessitat de creure malgrat que els relats no tinguin solidesa fàctica, i això avui encara és de molta actualitat", destaca el director. La connexió amb el segle XXI també es fa present a l'escenari amb un joc metateatral: una companyia de teatre es pregunta quina importància i quin sentit té portar a escena Tartufo avui. "El motor de la proposta són les preguntes que sorgeixen al voltant de la idoneïtat del clàssic en la societat actual", apunta Caballero.

Un gran defensor de la comèdia

Per a Pepe Viyuela, no hi ha cap escletxa per als dubtes sobre aquesta qüestió. "Soc un gran defensor de la comèdia. Basant-se en el sentit de l'humor, Molière posa el dit a la llaga de les qüestions socials més candents. I li va costar car", assenyala l'actor, que reivindica aquest gènere "no per oblidar, sinó per sobrevolar el panorama i mirar-lo d'una altra manera". Després d'endinsar-se en aquest protagonista impostor i mentider, Viyuela considera que l'espectacle empeny el públic a preguntar-se "quant de Tartuf hi ha en cada individu", però també "als polítics actuals o als mitjans de comunicació, que diuen coses que no s'ajusten a la veritat".

L'espectacle és una xarxa de mentides i impostures a través del protagonista i el seu antagonista, Orgon, un burgès amb diners i una bona família que desperta l'enveja de Tartuf. "Entre ells dos es desplega un joc de miralls i petites mentides que avui veiem a les xarxes socials", diu Paco Déniz, que interpreta Orgon. Des del seu punt de vista, el muntatge és "una bola de neu que va creixent en forma de comèdia agra" i "mostra les hipocresies d'una societat en què no se salva ningú".