No és que hi hagi raons per a la justificació. Cap. Mai. Però és que, en cas de buscar-les, l’Otel·lo de Shakespeare no en trobaria cap que l’assistís. No era una ànima pobra, sinó un general respectat. No havia descobert la dona en braços de cap altre, només li havien fet imaginar que li havia sigut infidel. La companyia Les Antonietes, dirigida per Oriol Tarrasón i coneguda per la seva valentia a l’hora de fer adaptacions contemporànies de textos clàssics, busca la versió més despullada del personatge a Othello, una lectura de la tragèdia en la qual sobresurten dos elements: la violència de gènere i l’odi al que és diferent. L’obra es presenta demà a la sala La Planeta de Girona, abans d’instal·lar-se a la Seca Espai Brossa de Barcelona per fer-hi temporada (del 30 de maig al 24 de juny).
L’adaptació que ha fet Oriol Tarrasón del text és essencial. Ha condensat la història en els tres personatges centrals: Desdèmona i el seu marit, Otel·lo, i el subordinat i fals amic d’Otel·lo, Iago. Aquest últim és en realitat el veritable motor de la història, el que hi té més paper i el responsable de la tragèdia en la seva condició de manipulador. Ferit per no haver sigut ascendit en la seva carrera militar, decideix venjar-se d’Otel·lo disparant-lo allà on pot ferir-lo més: la puresa del seu matrimoni. De fons, una pregunta oportuna: ¿Iago hauria actuat de la mateixa manera si el general Otel·lo hagués tingut el seu mateix color de pell? El racisme sobrevola aquesta lectura contemporània de l’obra, que presenta els actors en vestit i corbata i torna a demostrar el caràcter irracional i destructor de les pulsions més primitives. Òscar Intente, Annabel Castan i Arnau Puig interpreten els tres personatges de l’obra.