Tres actors fantàstics per a una bona intriga rural amb dosis d’humor negre
Xavi Ricard dirigeix 'Els ossos de l'irlandès', de Víctor Borràs Gasch, al Teatre Akadèmia
- Autoria: Víctor Borràs Gasch
- Direcció: Xavi Ricart
- Repartiment: Ivan Benet, Norbert Martínez i Ernest Villegas
Corre molta cervesa per la nova obra de Víctor Borràs Gasch, Els ossos de l’irlandès, guanyadora dels premis Frederic Roda i Quim Massó 2022. Cervesa artesana, és clar. La que destil·la el Xevi, un “gestor de morosos” molt pragmàtic i amb pocs escrúpols. Però l’aroma que ens arriba no és tant la de la cervesa com la de les obres de l’irlandès Martin McDonagh (La reina de la bellesa de Leenane) o Conor McPherson (La presa), tot i que estiguem en un poble de la Catalunya profunda. A la fi una bona comèdia rural amb intriga i dosis d’humor negre.
El Xevi espera al seu obrador l’arribada de dos amics de la infància. El Llorenç els ha citat perquè ha passat una cosa molt important que els obliga a actuar amb rapidesa. I és que el passat de quan eren uns joves adolescents els ve a veure quasi vint anys més tard i posa en perill les seves tranquil·les vides actuals. A més, com una ironia d’allò més actual, plou. Plou molt. Plou tant, que les rieres van plenes.
Segur que Borràs Gasch coneix McDonagh, amb qui coincideix en l’ús d’un llenguatge molt de carrer, i de ben segur que és fan de Sweeney Todd. Aquest autor sap com subministrar la informació per crear intriga, com ja va demostrar a La dona del tercer segona, estrenada el març del 2021 al Teatre Àtrium amb direcció d’Ivan Benet. I Benet aquí és en Xevi. Un Benet brillantment bolcat a la comèdia fins a territoris del pallasso Blanc i fantàsticament secundat per l'acollonit Llorenç d’Ernest Villegas i l’enfurrunyat Hèctor de Norbert Martínez en territori d’August. Tots tres fantàstics. No sé si a l’original hi ha un humor tan explícit i sense subtileses com ens planteja el director, Xavi Ricart, que inclina la balança cap aquest costat fins i tot quan esclata el conflicte. Probablement, una mica de contenció donaria més consistència a la textura de la proposta. No obstant això, la funció resulta engrescadora, amena i entretinguda, i valida plenament la qualitat d’un autor del qual caldrà estar-ne pendent.