'Orgull': Quina literatura! Quina narració! Quin gran actor!

Orgull és el títol que Ramon Vila, Andreu Benito i Oriol Broggi han donat al relat de Fiódor Dostoievski, traduït per Miquel Cabal Guarro com Manyaga, i que en el seu origen formava part de Diari d’un escriptor (1876) sota el títol de Krotkaya, un relat fantàstic. Es tracta del monòleg d’un solitari prestador davant del cadàver amortallat de la seva dona que ens explica tota la seva relació a la recerca d’una justificació de la seva mort. Un relat considerat menor en relació amb les grans obres de l'escriptor rus, però en el qual palpita la seva mestria per il·luminar els racons més profunds i obscurs de l’ànima humana. Un relat dominat pel silenci. El silenci que va enfonsar al protagonista, el silenci que fa servir com a arma per a la humiliació de la seva dona, l’inescrutable silenci que envolta la seva relació.

I quins silencis ens ofereix Andreu Benito en la seva magistral interpretació! Va ser l’actor qui va tenir la idea de portar a l’escenari aquest monòleg. Esclar, li va com l'anell al dit a la seva fisonomia, al seu tarannà prudent, callat, que sembla distant. Amb ell revivim la tempestuosa relació d’un home contradictori, sever, que entén la relació matrimonial com una lluita de dominació i a qui l’orgull ha marcat la vida amb una noia de només setze anys, víctima d’un dissortat destí. Amb ell revivim pas a pas, silenci a silenci, una història trista en la qual l’amor, si és que va existir, és incapaç de fer-se present, i la comunicació sembla, és, impossible.

Andreu Benito assegut en una butaca gairebé tota l'estona desgrana els fets, però, sobretot, les actituds i els sentiments que l’han travessat. La partitura funciona modelant els records des del present. Tot està en el rostre de l’actor, ombrívolament il·luminat (fins i tot una mica massa per veure-li els ulls). El rostre de l’actor que es relaxa i fins i tot deixa escapar un líric somriure quan evoca a la noia, que es descompon quan sent la possible culpabilitat de la mort, que es contrau en recordar les seves actituds. El rostre i les mans. I les paraules que ens arrosseguen. Quina literatura! Quina narració! Quin gran actor!