Onades d'aplaudiments a l'estrena de 'Mar i cel'

BarcelonaSemblava que el dia no havia d'arribar mai. Després de mesos fent bullir l’olla, Dagoll Dagom va estrenar aquest dijous al vespre l'últim muntatge de Mar i cel. Era l'esdeveniment més esperat de l'any, si més no de les arts escèniques del país, i les llargues cues a l'entrada del Teatre Victòria ho van corroborar des de mitja tarda. Tothom hi era: joves i veterans, artistes i empresaris, cares conegudes i càrrecs polítics. Van desfilar pel vestíbul actors com Àgata Roca, Jordi Martínez, Diana Gómez i Elena Gadel (que va interpretar el paper de Blanca el 2003), però també personalitats d'altres àmbits, com la periodista Elisenda Carod, el meteoròleg Tomàs Molina i el mag Antonio Díaz (propietari del Teatre Victòria), per dir-ne només alguns noms. No hi van faltar, tampoc, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Els grans protagonistes de la nit, però, van ser els aplaudiments: un públic molt participatiu va ovacionar totes i cadascuna de les escenes, sobretot les que incorporaven números musicals fàcilment reconeixibles.

Els actors Jordi Garreta i Alèxia Pascual van superar amb nota el repte colossal que els havien plantat al davant: interpretar per última vegada la història d'amor tràgica de la Blanca i el Saïd, que s'enamoren fatalment tot i ser conscients que el seu idil·li és perillós. La parella protagonista va lluir especialment cantant a duo la cançó Per què he plorat?, que va rebre un dels aplaudiments més entusiastes de la nit. Berta Luna, que interpreta el grumet Idriss, també va oferir alguns dels millors moments de la vetllada, amb una veu enjogassada que congeniava molt bé amb la de Candela Díaz, amb qui compartia una escena fugaç de passió adolescent.

"Només cal veure les cares de tothom"

Al final de la funció es respirava una gresca col·lectiva que s'anava contagiant pels grups d'amics que xerraven distesament al vestíbul del teatre. "Sortim molt emocionats –assegurava l'actor Albert Baró, conegut per la sèrie Merlí–. Hem tingut el privilegi de seure a la fila zero i era ben bé com estar dins l'obra. Teníem els músics a tocar i els actors han estat espectaculars. Ha sigut una experiència en totes les dimensions". "Em sembla fantàstic que un autor tan popular a la seva època com Guimerà hagi acabat tenint una obra així actualment", deia la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe. 

El compositor Marc Timón, que ha dedicat una part important de la seva trajectòria a les bandes sonores, explicava que "Mar i cel va més enllà d'un musical, perquè ajunta moltes generacions i té tots els ingredients per enganxar tothom". "És impressionant la manera com Albert Guinovart fa servir les melodies, com enllaça els leitmotivs", deia Timón, que confessa que, si es dedica a la música, és perquè "Mar i cel va plantar una llavor" dins seu quan el va veure per primer cop el 1988. "M'agrada que hagin tingut la valentia de tornar-lo a fer, i encara més en el centenari de la mort de Guimerà –afegia l'actriu Imma Colomer, ja a la porta de sortida–. Gairebé tots ens en sabem les cançons. Només cal veure les cares de tothom, l'alegria que ens ha encomanat".