Les obres de teatre recomanades d'aquest hivern

BarcelonaEl teatre fa l'agost per Nadal. L'hivern arriba carregat d'espectacles atrevits i punyents. Es podran veure des de clàssics reinterpretats fins a reposicions d'espectacles de nova creació. També hi haurà adaptacions de clàssics contemporanis i molta autoficció. Sorpreses? El retorn després de catorze anys d'un dels textos d'autoria catalana contemporània més representats, El principi d'Arquimedes de Josep Maria Miró, Pere Arquillué dirigint un text de Yasmina Reza i el debut teatral del cineasta David Trueba.

El cineasta David Trueba fa el salt al teatre amb una obra intimista sobre retrobaments. Després del seu debut al Centro Dramático Nacional de Madrid i del pas per Temporada Alta arriba a la Beckett acompanyat dels intèrprets Anna Alarcón i Vito Sanz. Dos amics que van créixer junts al mateix barri humil, anys més tard, coincideixen de nou. El Pablo és advocat i fa temps que no trepitjava el suburbi; la Núria no n'ha sortit mai. Un muntatge sobre la memòria, la meritocràcia i les decisions vitals que es prenen al llarg de la vida.

Guardonat amb el premi de noves tendències als premis de la Crítica de Barcelona, aquest espectacle sobre les vivències de les persones intersexuals és un clam enlluernador a la diferència i els cossos dissidents. A cavall entre el teatre documental, la performance, la paròdia i el freak show, l'actriu Laura Vila Kremer qüestiona la idea de masculinitat i feminitat construïda socialment a partir dels genitals i trenca estigmes sobre aquesta realitat.

Jordi Oriol presenta una juganera reinterpretació del Rei Lear de Shakespeare, dirigida per Nao Albet, plena d'amor pel vers i la llengua catalana. A partir de la peça audiovisual per a infants El rei Liró –encàrrec del Lliure durant la pandèmia–, el dramaturg estrena una nova versió de la tragèdia que se centra en les incògnites de la veritat i la mentida. Lua Amat i el mateix Oriol són els intèrprets d'aquesta peça plena de teatre, paraula, joc i gaudi.

El 29è Circ d'Hivern de l'Ateneu Nou Barris presenta un espectacle de circ aeri per a tots els públics. Natalia Barraza dirigeix el muntatge d'aquesta nova edició titulat Rara avis ("ocell rar" en llatí) que celebra la singularitat i la comunitat. L'espectacle compta amb cinc artistes especialistes en corda llisa, trapezi fix i trapezi balanç. L'Ateneu Popular 9 Barris produeix el Circ d'Hivern des de l'any 1996 i ha estat guardonat amb diversos premis, com el Nacional de Circ i el Teatre Barcelona.

L'últim espectacle de La Calòrica, que va exhaurir entrades la temporada passada, torna als escenaris. El muntatge més ambiciós de la companyia explica la història del festiu i poc productiu Congrés de Viena (1814), la fi de l'Antic Règim i l'esclat d'una societat capitalista que no ha canviat gaire des d'aleshores. Una comèdia en francès, anglès, rus i castellà (subtítols en català), i uns intèrprets brillants capaços de qualsevol cosa. Le congrès ne marche pas va valer a la companyia el Premi de la Crítica 2024 i el Premi Teatre Barcelona 2024.

La gran producció musical d'èxit a Broadway i el West End arriba a Barcelona i en català. Enric Cambray dirigeix aquest musical de nova producció basat en una popular pel·lícula dels noranta, en què un meteoròleg es veu atrapat a reviure el mateix dia en un bucle infinit. Un espectacle amb música de Manu Guix i un elenc format per Roc Bernadí, Diana Roig, Oriol Burés, Claudia Bravo, Júlia Bonjoch. El dia de la marmota està produïda per Nostromo Live –responsables d'èxits com Cantando bajo la lluvia (2021) i The producers (2023)– i suposa una aposta ambiciosa en l'adaptació de musicals internacionals a la llengua catalana.

Quan tenir una llar i una família no garanteix habitar un espai segur. Un adult viatja a la infància, marcada pels abusos del seu pare, quan visita el pis on va viure de petit, que ara està en venda. La companyia 42KM estrena aquesta història sobre l'abús per reflexionar sobre la narrativa de l'abusador com a monstre i repensar si l'abús familiar és, en realitat, una manifestació més d'un problema més gran, la violència sistèmica del capitalisme. Una peça teatral delicada interpretada per David Bagés, Rafa Delacroix, Montse Esteve i Georgina Latre.

Si pensaves que les baralles del pati de l'escola acabaven quan un es feia gran, Un Déu salvatge, de la dramaturga francesa Yasmina Reza, demostra que t'equivocaves. Pere Arquillué, que va interpretar la famosa Art de la mateixa autora, dirigeix ara aquest aclamat clàssic contemporani sobre dues parelles de pares que es reuneixen a discutir sobre la conducta violenta del fill d'una d'elles. L'obra és una caricatura de les contradiccions i debilitats dels humans i una crítica a la tendència individualista creixent de la societat, que s'amaga en la falsa moral. Laura Conejero, Ivan Benet, Laura Aubert i el mateix Arquillué conformen el quartet interpretatiu d'aquesta sàtira que promet ser un dels èxits de l'any.

No poder tenir fills és un fracàs social? El penetrant text d'Àngel Guimerà arriba per primer cop al TNC de la mà de la mirada personal i política de Jordi Prat i Coll. Una tragèdia romàntica sobre els conflictes d'una parella que no pot engendrar fills i la seva lluita contra la pressió social a què es veuen sotmesos. L'aranya és una peça teatral aspre i violenta sobre la infertilitat, que situarà l'espectador i els seus personatges a límits insospitats. Després de les funcions a la Sala Gran, el muntatge sortirà de gira arreu del territori de parla catalana.

Quan tenia nou anys, l'actor Ahmed Younoussi va travessar la frontera sud d'Espanya amagat als baixos d'un camió. A 14.4 (els quilòmetres de distància que separen Tànger de la península Ibèrica), Younoussi relata en primera persona la seva història de migració. Una proposta punyent i valenta que parla dels somnis d'aquells que volen passar a l'altra banda de l'estret a l'espera d'una terra paradisíaca, que mai arriba. El tàndem que ens va enlluernar parlant de Lorca a Una noche sin luna, el director Serio Peris-Mencheta i el dramaturg Juan Diego Botto, tornen a emocionar platees.

Un true crime, guanyador de quatre premis Butaca, sobre el mal i les segones oportunitats torna als escenaris per tercera temporada. El 1993, a Liverpool, va ocórrer un dels casos més mediàtics i colpidors de la història recent, en què dos nens de deu anys van segrestar i assassinar a un infant de dos. L'obra de la companyia Las Bestias reconstrueix la vida dels joves assassins després del crim fins a l'actualitat per explorar les conseqüències més profundes dels actes humans i la mirada de la societat envers la crueltat. Destaca la feina dels actors Martí Cordero i Sergi Espina, que encarnen els joves assassins amb molta veracitat i complexitat.

Maria Pau Pigem encarna, amb una semblança sorprenent, l'explosiva Virginie Despentes a Teoria King Kong, l'adaptació teatral del controvertit assaig de feminisme i teoria de gènere que és una obra de culte. Despentes és coneguda per parlar sense pèls a la llengua sobre feminisme, sexualitat i moral amb un llenguatge directe que emmiralla a qui la llegeix, mentre ella exerceix d'advocada del diable. La directora Isis Martín i la companyia La Virgueria es capbussen en aquest muntatge brutal i estrident, estrenat al Temporada Alta.

Com sonaria la tragèdia de Macbeth en un pub anglès? La Perla 29 i el cabaret obscur del grup musical The Tiger Lillies s'uneixen per representar aquesta versió diferent i esbojarrada del clàssic de Shakespeare. Un espectacle-concert, en anglès i amb subtítols en català, en què la música en directe de la banda londinenca i tres actors a escena –Enric Cambray, Màrcia Cisteró i Andrew Tarbet– representen l'ambició desmesurada i l'infortuni del popular personatge shakespearià. A Macbeth's song promet ser una obra descarada, passional, amb altes dosis d'humor negre i els pecats capitals més sanguinaris.

Pau Miró i Toni Casares tornen a treballar plegats deu anys després de la celebrada obra Plou a Barcelona. En aquesta ocasió, tres germans han de decidir què fer amb la casa d'estiueig familiar, plena de records, un any després que la mare morís i que el pare desaparegués al bosc. Miró –el Txékhov particular de Catalunya– escriu aquest relat familiar sobre l'asfixiant ritme frenètic de la ciutat i les contradiccions dels adults. Una obra intimista del duet artístic, format per Miró i Casares, que ajuda a creure que les petites utopies encara són possibles.

Que un monitor de natació faci un petó a un nen que té por d'entrar a la piscina és abús o tendresa? Aquest és el debat ètic que va proposar El principi d'Arquimedes, de Josep Maria Miró, un dels textos d'autoria catalana contemporània de més èxit internacional. El Texas recupera la peça teatral catorze anys després en una producció pròpia per mantenir viu el patrimoni escènic contemporani català. El debat continua viu: Miró planteja quin tipus de societat volem, entre la sobreprotecció i la por, i brinda a l'espectador l'oportunitat per pensar-hi.