Núria Espert: "El públic s'endurà esperança"

Barcelona"Allà lluny hi ha una llum, hi ha una esperança que pot salvar-les; això és el que busquen desesperadament les cinc dones i, al final, la troben. I aquesta esperança és el que crec que s'endurà el públic a casa", diu Núria Espert, que, a punt de complir 88 anys, espera continuar donant molta guerra, perquè la seva vida, explica, gira al voltant del teatre. "Sempre és aquesta sensació que no sortirà: a vegades tens èxit, a vegades fracasses. I tot et porta cap aquest teatre que no saps quin serà fins que arriba la nit que ho saps", assegura. Espert, juntament amb Vicky Peña, Teresa Vallicrosa, Miranda Gas i Candela Serrat, protagonitza La isla del aire, l'adaptació de la novel·la d'Alejandro Palomas, que Mario Gas dirigeix al Teatre Romea. L'obra s'estrena el dissabte 25 de març i es podrà veure fins al 14 de maig.

Els propòsits d'Espert

Espert és la Mencía, la matriarca de la família, que amb les seves dues filles i dues netes, està tancada en el seu propi dolor perquè, entre altres coses, falta l'Elena, que es va perdre al mar. Totes cinc s'endinsen en un viatge en barca a l'illa de l'aire, Menorca. "A partir dels 50 anys, els espectacles que esculls van definint qui ets", diu Espert. Acceptar un paper d'un autor viu té els seus riscos: "El que anomenem gran teatre està ben protegit, el públic té el que ha vingut a buscar. Amb un autor contemporani et planteges si mereix que el defensis", assegura. "Tenia ofertes menys perilloses, però em va semblar que en podia treure alguna cosa, d'aquest personatge enorme, si aconsegueixo convertir-me en aquest ser conflictiu, intel·ligent, maligne, adorable, mare i àvia amant, que a vegades fa mal, i tan sola, malgrat que això mai ho admetrà", explica Espert.

La novel·la La isla del aire es va publicar el 2005, i la proposta de fer-ne una obra va arribar al Teatre Romea el 2008. "No l'hem volgut fer fins que no hem trobat l'elenc adequat", diu el director artístic del Romea, Josep Maria Pou, que es descriu com l'home més feliç del món per tornar a tenir Espert al teatre: "La Núria Espert va tornar al Romea fa dos anys, amb el Romancero gitano, després de 35 anys de no haver-lo trepitjat. Volíem que aquell retorn no fos extraordinari sinó habitual i ho estem aconseguint", assegura.

L'elogi de Josep Maria de Sagarra

Espert, a la roda de premsa en què s'ha presentat l'obra, ha volgut recordar els seus inicis al Romea, quan havia fet tot just 13 anys: "Vaig venir a fer unes proves per a un conte infantil, i vaig pujar a un despatx, on en Josep Maria de Sagarra em va dir que jo tenia uns collons com un toro. Això que m'ha perseguit i no m'agradava d'adolescent m'ha animat després i ara m'encanta", ha confessat.

La Mencía és una anciana autoritària, capritxosa, una mare que vol rescatar les filles i les netes, que estan tancades en si mateixes, i creu que l'illa, que és com una espècie d'Ítaca, les salvarà: "Creu que ho poden aconseguir juntes i les uneix", diu Mario Gas, per a qui l'obra es podria definir com un poema simfònic teatral de dolor i esperança. El director teatral s'ha elogiat a si mateix per tancar-se en un teatre amb cinc actrius: "Volia elogiar la meva valentia, però n'he tret recompensa", afirma Gas.