Només La Ludwig Band pot anar a missa i repicar

Barcelona"Treballar de cambrer és una putada", diuen els músics de La Ludwig Band. Ja se'n queixaven fa uns mesos a la cançó Manela, no vull currar per vostè, i ara hi tornen amb un nou espectacle del Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant, la companyia teatral que Quim Carandell, Lluc Valverde, Roger Cassola i Gabriel Bosch comparteixen amb Laura Roig, Helena Barba, Louise Good, Désirée Gómez, Paloma Lambert i Marian Vélez. Artemi, el cambrer abstemi, que es podrà veure del 7 al 24 de març al Teatre La Biblioteca, a la Biblioteca de Catalunya, és una comèdia musical sobre un home que treballa en un bar servint begudes. "És la feina de merda preferida de la nostra generació –diu Lluc Valverde–. Vens la teva felicitat per un sou míser, i treballes mentre la gent s'ho està passant bé".

Després de la rebuda aclaparadora de Sant Pere el Farsant, el col·lectiu ha estat "apadrinat" per La Perla 29, que els ha cedit les instal·lacions durant dos mesos per assajar i presentar l'espectacle. "L'única condició que ens van posar és que deixéssim el teatre cap per avall, i crec que ho hem aconseguit", diu Quim Carandell. "Si no, potser no hauríem fet mai aquest espectacle, perquè no hi ha locals d'assajos i les companyies com nosaltres no sabem on caure mortes", afegeix Laura Roig, que s'ha encarregat de la direcció de l'obra.

En faran divuit funcions, dues de les quals coincideixen amb la iniciativa Cap Butaca Buida, que pretén atraure 60.457 espectadors durant el dissabte 16de març. Mentrestant, els membres de La Ludwig Band continuen enfeinats amb la gira del disc Gràcies per venir, que passarà per festivals com l'Strenes de Girona, l'Ítaca de l'Estartit, el Vida de Vilanova i la Geltrú i el Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Qui deia que no es pot anar a missa i repicar?

"Fem teatre de l'aprofitament"

Com ja van demostrar amb Sant Pere el Farsant, els integrants del Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant són "uns enamorats de l'imaginari bíblic". "Quan vivíem junts, en Lluc i jo teníem una Bíblia a la cuina", explica Carandell. En aquesta ocasió, s'han volgut centrar en l'univers dels Pastorets, sobretot amb el vestuari i l'escenografia. "El vestuari és una mica de broma, com una trampa vista", diu Marian Vélez, la responsable del vestuari. "És com quan en Lluquet i en Rovelló caminen pel bosc i de cop apareix un encaputxat a qui li surt una cueta per sota les cames, però els pastors es pregunten si és el dimoni o una velleta... Ho sabem, però fem veure que no ho sabem", afegeix Carandell. Hi ha dos personatges fixos, i la resta d'actors encarnen diversos rols a la vegada. "Fem teatre de l'aprofitament", diu Carandell rient.

Tot i que cataloguin l'obra com una comèdia, en realitat podríem considerar-la "una tragèdia o un drama". "Rere l'humor sempre s'amaga una trista realitat", segons Valverde, que etiqueta l'espectacle com a "vodevilesc". "No hem vingut a protestar, però sí que té una moralina, com el conte de la lletera", diu Carandell. La música és molt present en totes les escenes i el text està escrit en vers, perquè "és més fàcil de memoritzar i aporta un valor afegit", segons Carandell. "Som fans de Calderón de la Barca, volíem fer teatre del siglo de oro", afegeix.