No és pa tot el que es cou al forn d''Una teràpia integral'

A Cristina Clemente i Marc Angelet no els ha anat gens malament en la seva col·laboració a Lapònia (2019), una comèdia escrita i dirigida a quatre mans que ha fet força gira per Catalunya. Ara hi tornen amb Una teràpia integral, una altra comèdia, més esbojarrada, sobre la manera d’alliberar-se dels traumes de la mà d’un guru en una producció de Velvet Events afavorida pel recent Premi Nacional de Cultura i acreditat autor, director i productor Jordi Casanovas, aquí responsable de la direcció artística de producció.

En aquest cas el coach i aprenent de psicòleg és un famós forner, Toni Roca, que imparteix cursos per aprendre a fer pa tot aplicant el procés de forneria a les personalitats dels alumnes. Cal amassar, reposar i fornejar. Els primers compassos de la funció són els que em van semblar menys encertats de la comèdia, ja que resulta poc creïble, agafada pels pèls, la ignorància i estranyesa dels alumnes sobre el que es cou al forn donada la fama del forner i dels seus exclusius cursos. Però ja posats en la situació i en gran part gràcies a l’histriònic perfil del Bruno (Roger Coma, que clava tots els gags) i a les rotundes maneres del senyor Roca (Abel Folk), la comèdia agafa volada en un obrador inundat de pols de farina fins a un gir final amb sorpresa però menys inflamat del que aventurava l’esbojarrament d’algunes de les escenes precedents i la presència de la massa mare.

El més important és el joc escènic per sobre dels esquemàtics perfils dels personatges i dels seus traumes. Un joc escènic ben travat des de la direcció d’Angelet i Clemente amb bon control del ritme i amb moments hilarants com la pastada de Laura (Àngels Gonyalons) en un funcional espai escènic realista (José Novoa). Tant se val, doncs, si prefereixen el pa d’espelta, el gallec, d’olives o fins i tot l’integral perquè del que es tracta és de passar una bona estona en companyia de bons actors. I l’objectiu està assolit.