Morts que segueixen fent caixa

El febrer del 1991 la banda britànica Queen treia al mercat el seu disc, Innuendo. Va ser l’últim amb la participació de Freddie Mercury, que moriria mesos després. The show must go on, el tema més popular del disc, es va convertir en una mena de llegat moral del carismàtic cantant. Vint-i-set anys després del seu mutis final, el lema continua vigent. Mort Mercury, Queen continua generant beneficis de manera directa (com el concert que faran a Barcelona amb Adam Lambert el 10 de juny) i indirecta. A aquesta última categoria pertanyen tota mena d’homenatges. És el cas de We love Queen, programat al Teatre Coliseum de Barcelona entre el 7 i el 17 de juny. La producció és un encàrrec del grup empresarial Barabu-extresound a la companyia Yllana, amb llarga trajectòria escènica marcada per la barreja de música i humor.

Però el líder indiscutible entre els morts que segueixen fent caixa és Michael Jackson. Ho saben perfectament els aficionats a les llistes Forbes: l’apartat de rics d’ultratomba l’encapçala Jackson des de fa cinc anys. Això sí, la seva capacitat de seguir generant beneficis segueix una (molt envejable) línia decreixent: 75 milions de dòlars el 2017, i 825 milions recaptats el 2016. El seu nom, la seva música, les seves coreografies i les excentricitats de la seva vida continuen enlluernant el públic. I els promotors ho aprofiten de punta a punta del món. A Las Vegas, el Cirque du Soleil el recorda al musical Michael Jackson One : acrobàcies impossibles, balls, efectes visuals i els seus grans èxits teixint una atmosfera envolvent gràcies a les tecnologies de so més avançades. A Barcelona, fins aquest diumenge, el Teatre Coliseum programa Forever King of Pop, que segons els organitzadors té el vistiplau entusiasta de la família. I fa dos dies va aterrar al Poliorama I want U back, amb funcions fins al 24 de juny.

I want U back es presenta com l’homenatge “definitiu” a l’artista, que va morir el 25 de juny del 2009. El lidera Sac MJJ, nom artístic d’Adrián Ávarez, considerat un dels millors impersonators (imitadors) de Jackson al món, i amb qui manté una gran semblança física. Els seus temes, interpretats per una banda en directe, i les seves coreografies impossibles, són els protagonistes d’un espectacle que es va estrenar l’any passat a Madrid, on tornarà aquest estiu després d’una gira per diverses ciutats. Les primeres proves ja van confirmar la seva capacitat per connectar amb els nostàlgics de Jackson. Perquè a banda de la qualitat artística dels homenatjats, una raó poderosa dels èxits d’ultratomba és l’enyor dels temps passats. D’això s’alimenta la retromania, el revival de moments i vivències compartides com l’EGB o les sèries televisives que van ser grans èxits fa dècades i ara es reversionen. La nostàlgia giravolta sovint sobre la infància. I ara la indústria és en mans dels que van ser infants en la dècada dels 70 i els 80 i enyoren aquells anys.

A vegades aquests viatges nostàlgics en el temps no inclouen cap mort en un sentit literal. Però sí figurat, com en el cas dels ABBA, que porten 35 anys apartats dels escenaris. Malgrat tot, les seves cançons continuen tenint tirada, i molta. Un bon exemple és la multitud de versions i formats del musical Mamma Mia!, un èxit mundial. Els seus hits segueixen agradant i ara, tant temps després, ells mateixos han decidit intentar eixamplar una mica més la quota de beneficis. Fa uns mesos van enregistrar dues noves cançons i l’any vinent emprendran una nova gira... virtual. L’ Abbatar, com es dirà el tour, reunirà els intèrprets amb eines digitals. No seran els primers, ja ho sabem. Abans que ells, el món ha conegut el retorn via holograma, entre d’altres, de Michael Jackson, Carrie Fisher i Elvis Presley (del qual s’ha cancel·lat el tribut Elvis - The wonder of you al palau Sant Jordi). Per si de cas els ABBA virtuals no arriben a Catalunya, apunteu-vos aquesta cita al Coliseum: ABBA, The gold experience, del 12 al 22 de juliol, us permetrà recordar els millors moments de la història del grup. Com la resta, un espectacle per a tots els públics. Però indicat especialment per als abonats al terreny de la nostàlgia.