"Durant el primer embaràs, jo estava embarassada biològicament i ell, digitalment"

BarcelonaDurant set anys, la coreògrafa Moon Ribas (Mataró, 1985) va portar uns implants que li permetien percebre amb el seu propi cos els terratrèmols de qualsevol lloc del món. "Estaven connectats a uns sismògrafs digitals i m'enviaven una vibració més o menys forta depenent de la intensitat de cada terratrèmol", diu Ribas, que es defineix com a artista cíborg. "Al principi m'hi vaig haver d'acostumar, però va arribar un punt que els implants ja formaven part de mi –afegeix–. Gairebé diria que em va fer més por treure-me'ls que no pas posar-me'ls". Uns anys més tard, aquesta experiència ha desembocat en l'espectacle Sota terra, que presentarà amb l'artista Quim Girón (Barcelona, 1985), el dijous 18 i el divendres 19 d'abril, al Festival Sismògraf d'Olot. A través d'unes polseres cibernètiques que vibren quan hi ha activitat sísmica, els dos artistes conviden el públic a experimentar en temps real els moviments imperceptibles de la Terra.

"Segurament sabem més coses de l'espai que del que hi ha sota terra –diu Ribas–. Com que vivim a la superfície, ens imaginem el món horitzontalment". "Nosaltres proposem una mirada més vertical", afegeix Girón. "El subsol és un món misteriós, inhòspit i ple de contradiccions. Hi amaguem el que no volem veure, hi llancem la brossa, però a la vegada hi enterrem els éssers estimats quan moren i hi descobrim tresors valuosos de la humanitat. El petroli i els minerals, per exemple, es troben sota terra", recorda Ribas.

Sota terra és un projecte coproduït entre Mataró i Càller, la capital de Sardenya. "Són dues ciutats que tenen molta vida en el subsol –explica Ribas–. Mataró té bastantes grutes del segle XIV; una uneix les dues esglésies principals de la ciutat, una altra es feia servir de nevera... I Càller, d'altra banda, té moltes mines i coves naturals". Per crear l'espectacle van treballar amb corals amateurs de totes dues ciutats. "Les veus de la gent hi apareixen enregistrades; primer, molt modificades electrònicament, però a mesura que avança la funció, cada vegada es percep més que són veus humanes", diu Ribas. "A Càller vam gravar dins una cova, així vam aprofitar la reverberació natural", afegeix Girón.

Durant el procés de creació, també van entrevistar espeleòlegs, geòlegs i arqueòlegs de totes dues ciutats. "Molts d'ells diuen que en el subsol hi ha una pau molt profunda, una immensitat natural existint per si mateixa", diu Ribas. L'espeleòleg Ubaldo Sanna, nascut en una família de miners de Sardenya, els va explicar que entrar per primer cop en una cova fins llavors desconeguda és "una experiència espiritual". "Quan encens la llanterna, il·lumines per primer cop un lloc on durant milers i milers d'anys hi ha hagut foscor –diu Girón–. Trepitjar una part verge de la Terra és una sensació molt pura, és com un despertar". A més, el subsol evidencia la petitesa dels humans en comparació amb la naturalesa: "La nostra vida és equivalent a set centímetres d'una estalactita".

"Tots som una mica cíborgs"

A més de compartir projectes artístics, Ribas i Girón també són parella sentimental. Com que entenen l'art i la vida inseparablement, el 2021 van recórrer a l'art cíborg per compartir l'embaràs. "Durant el nostre primer embaràs, jo estava embarassada biològicament i ell, digitalment –explica Ribas–. Al voltant de la panxa, jo portava un cinturó amb un sensor d'ultrasons connectat a un telèfon mòbil. I ell, a través d'uns auriculars de via òssia, podia escoltar els batecs del cor del nostre fill en temps real". Girón afegeix: "Vam fer alguns concerts en què connectàvem el cinturó a un altaveu i el públic podia escoltar el batec del nostre fill. Ho ajuntàvem als nostres propis batecs i amb els sons de tots tres creàvem música, com una família cíborg".

"Els artistes cíborg no fem ni realitat virtual ni augmentada, perquè no és una ficció –diu Ribas–. És més aviat una realitat revelada; els nous sentits ens mostren una realitat que ja hi és, però que amb els nostres propis sentits som incapaços de percebre. La realitat virtual et transporta a un altre univers, mentre que la realitat revelada et connecta més al món". Segons Girón, "avui dia tots som una mica cíborgs", perquè "tenim una extensió, el telèfon mòbil, des d'on ens arriba informació".