Christos Papadopoulos és un coreògraf peculiar. Va començar a fer teatre mentre estudiava ciències polítiques, i d’aquí va entrar en contacte amb la dansa. Li va agradar tant que la va abraçar com a professió, després de graduar-se en una de les escoles de referència per a la dansa contemporània, la School for New Dance Development (SNDO), a Amsterdam. Des d’allà s’ha catapultat com un dels principals valors de la dansa contemporània grega. Avui i demà, la Sala Hiroshima de Barcelona mostra la seva feina per primer cop a l’estat espanyol, a través de la seva companyia, Leon and the Wolf. Ho fa amb Opus, una peça de dansa elegant i estilitzada en què el cos i la música es fusionen de manera total. Interpretada per quatre ballarins i quatre instrumentistes (estudiants de l’Esmuc), identifica cada moviment amb una nota del pentagrama.
Opus, que arriba a la Hiroshima gràcies a la col·laboració entre la sala i el Mercat de les Flors, és un espectacle amb vocació d’ampli espectre de públic. “És un espectacle molt elegant, que pot tenir un abast molt ampli”, explica Gastón Core, director d’Hiroshima. Aquesta temporada la sala ha fet un replantejament de la programació, els criteris de gestió i el funcionament. El nombre d’espectacles presentats s’ha reduït molt. Es busca cuidar els artistes, acompanyar-los en el procés de creació i de producció. “I això no ho pots fer si tens 40 espectacles”, defensa el director. A més s’està duent a terme un curós acompanyament dels públics amb activitats paral·leles (tallers, trobades) que permeten contextualitzar cada peça. “Ara només cal aconseguir que aquest model sigui sostenible”, destaca Core, satisfet per una política de contenció que ha aportat molta coherència al treball de la sala. “El que estem fent ara és justament el que havia de ser Hiroshima. No tindria cap sentit tornar al model anterior”.