Matar-se als 15 anys

Es deia Amanda Todd i era canadenca. Era una nena quan va començar a penjar vídeos al YouTube: la seva il·lusió era fer-se famosa i ser reconeguda. I també, potser sobretot, ser estimada. Mai arribarà a vella. L'Amanda es va suïcidar el 2012, víctima de ciberassetjament. Tenia 15 anys. Tres dies abans havia filmat el testimoni del seu drama en un vídeo de nou minuts que encara es pot trobar a la xarxa. Un vídeo impecable en què desgrana el seu relat amb l'ajuda d'uns cartells senzills, com va fer Dylan amb el clip de Subterranean homesick blues. Les d'Amanda Todd són com vinyetes d'un còmic tràgic, per explicar la seva història: tot va començar amb la imatge dels seus pits a l'aire penjada a internet; després van venir el xantatge d'un desconegut, les burles i l'assetjament a l'escola, els canvis de ciutat en un intent inútil de començar de nou, les autolesions i els intents de suïcidi, les traïcions, el desig insatisfet de comprensió i amor.

“Qui és el culpable de la mort de l'Amanda?” A l'autor i director teatral Àlex Mañas li ronda pel cap aquesta pregunta d’ençà que va conèixer la història. El va colpir com colpeix a qualsevol que se n'assabenta. Però a més tenia diverses coincidències col·laterals amb la seva vida i això encara el va atraure més: havia debutat com a actor amb una obra, Norway today, basada en el cas real d'uns joves que es van conèixer per internet i van quedar per suïcidar-se junts; havia escrit una obra, Carlota, en què una noia addicta a les xarxes també estava disposada a fer qualsevol cosa per aconseguir notorietat. I després hi havia els cartells, perquè la narrativa que l’Amanda va utilitzar en el seu testimoni en vídeo és recurrent en les obres teatrals de l'Àlex.

Amanda T és el títol que ha acabat donant a una obra que li ha exigit un gran treball de documentació. Un viatge tortuós, perquè hi ha recollit moltes mostres de l'abjecció humana, dispersades entre tot tipus de materials. Les fotografies de l'autòpsia de l'Amanda es van acabar filtrant a internet, on hi ha nombroses caricatures despietades de la noia i on també va trobar dos documentals relacionats amb el seu cas. “La paradoxa és que l'Amanda va acabar tenint la notorietat que buscava, però li va arribar un cop morta”. Mañas ha acabat teixint un espectacle de teatre document que no renuncia a la fabulació però sobretot és deutor dels fets. Una sèrie d'escenes per on desfilen molts dels implicats en la història (els pares de la noia, el suposat assetjador, els seus companys, un professor i el director de la seva escola i, per descomptat, ella mateixa) interpretats només per dos actors, Greta Fernández i Xavi Sàez.

Amb el seu càsting, Àlex Mañas, usuari moderat de Twitter i Facebook, ha reunit sobre l'escenari una parella molt desequilibrada pel que fa a la seva relació amb les xarxes. La Greta n'és una líder d'opinió. Té 40.000 seguidors a Instagram, el poder de crear tendència amb els seus estilismes i a vegades també la incòmoda sensació d'estar creant sense pretendre-ho una falsa imatge entre noies joves i insegures, moltes de les quals li escriuen per demanar-li consell sobre l'accés a la fama. “I jo em prenc molt temps per contestar tots i cadascun dels mails per explicar-los de què va realment tot això”, assegura. Xavi Sàez, per la seva banda, fa 10 anys que no mira la televisió i tres mesos que va abandonar Facebook. “Em treia molt temps, massa soroll. I no tinc la sensació que m'estigui perdent res”.

Plorar als assajos

El Xavi parla d'un cert “distanciament brechtià” per explicar el to d'una obra que li suposa un repte interpretatiu pel fet d'haver d'entrar i sortir de nou personatges sense abandonar l'escena. La Greta debuta en el teatre amb aquest espectacle. I ha descobert que, lluny de l'estereotip que s'havia format sobre ella mateixa, acostumada a treballar al cinema i la televisió, no és cert que només funcioni en pla curt. Tots dos parlen del respecte que imposa saber que estan treballant amb fets reals, i Àlex Mañas ho confirma: “En més d'un assaig hem acabat tots plorant. No m'havia passat mai”. I la Greta, filla de l'actor Eduard Fernández, ha empatitzat tant amb el personatge que declara estimar profundament Amanda Todd. “M'agrada dir que ho vull donar tot en aquesta obra per totes dues, per l'Amanda i per mi”.

L'Àlex, la Greta i el Xavi saben que en aquesta peça teatral, més que en d'altres, hi ha una càrrega de compromís afegida. Perquè treballen amb uns fets dolorosos, greus i reals, que ens interroguen com a individus i com a societat. Una història en què ningú és del tot bo ni del tot dolent. I per això, especialment per això, l'Àlex espera que Amanda T tingui una llarga vida. A Barcelona, a Madrid i fora de l'Estat. “Hem de parlar d'aquests temes, és la nostra responsabilitat”.

'Amanda T'

Sala Àtrium (Barcelona)

Fins al 20 de novembre.