"A Catalunya sou afortunats perquè teniu un fort orgull per la vostra llengua"

BarcelonaL'actriu María Adánez (Madrid, 1976) arriba al Teatre Romea de Barcelona carregada d'entusiasme. És la primera vegada que trepitja un teatre català amb un projecte professional sota el braç. "No entenc com és que, fins ara, no havies actuat mai a Barcelona", li comenta el director del Romea, Josep Maria Pou. Adánez deu bona part de la seva popularitat a la sèrie Aquí no hay quien viva, on entre el 2003 i el 2006 va interpretar el personatge de la Lucía. Després ha continuat combinant la televisió, el cinema i el teatre, la disciplina en la qual va debutar quan només tenia set anys amb Casa de nines d'Ibsen i que té un pes considerable en la seva trajectòria professional. Precisament per això, Adánez entoma La gramática d'Ernesto Caballero amb una il·lusió especial. L'espectacle serà al Romea fins al 23 de febrer.

La gramática és un joc teatral i, alhora, una reivindicació cultural. Està protagonitzat per una dona de la neteja a qui un dia, treballant a la Real Academia Española (RAE), li cauen els volums de la gramàtica al cap i queda en coma. Quan es desperta s'ha convertit en una dona il·lustrada, però aquest curiós episodi de ciència infusa, en comptes de fer-li la vida més fàcil, l'aïlla del món. "Es passa el dia corregint la gent del seu entorn fins que tothom se'n cansa i es queda sola", explica l'actriu. La desesperació la porta fins a un terapeuta (José Troncoso) que li promet que pot resoldre la situació, i aquí és on el motor de la dramatúrgia comença a girar amb força. L'home intentarà que la protagonista oblidi tot el que ha après en relació amb la llengua espanyola.

"És un Pigmalió al revés, perquè ella experimenta una desestructuració del llenguatge. Aquest procés ens serveix per llançar molts dards al públic. Som el que parlem? L'idioma ens delimita o ens obre a la societat?", reflexiona Adánez. L'espectacle, de fet, va sorgir de la necessitat de denunciar la perversió del llenguatge. "S'estan perdent expressions, cada vegada parlem pitjor. Hi hauria d'haver una campanya per recuperar la precisió del llenguatge, que està en hores baixes", subratlla Caballero.

"T'has d'esforçar per no semblar culte"

El dramaturg explica que, a l'escola, la seva filla va rebre crítiques de companys de classe "perquè s'esforçava a parlar correctament" i que quan ho va traslladar al professorat, no tots ho van veure com un problema. "Vivim en una societat en què es fa bandera de parlar malament, ara t'has d'esforçar per no semblar culte. Estem engegant a rodar el nostre patrimoni", lamenta Caballero, que es mira amb escepticisme el llenguatge políticament correcte: "No soc partidari de dir a l'acadèmia que suprimeixi certes paraules o accepcions. És el poble qui decidirà quines expressions s'acaben establint amb el temps".

A l'escenari, el personatge de José Troncoso representa la inversa d'aquest esperit, és a dir, la incultura posada en valor. "Quan era petit, els presentadors elevaven el llenguatge. Ara miro la televisió i és just al contrari. Som més valuosos com més incultes som", afirma l'actor. El muntatge fa sàtira d'aquells que empobreixen el llenguatge i utilitza el públic com un element actiu més de l'obra, plantejant preguntes a platea. L'objectiu final és generar debat i activar l'interruptor individual perquè tothom vetlli per una llengua més pulcra i rica. "A Catalunya sou afortunats; a banda d'un teatre magnífic teniu també un fort orgull per la vostra llengua —conclou Caballero—. En castellà, en canvi, patim un fort complex a l’hora de posar al davant la riquesa i la varietat i la plasticitat de l’idioma".