Marc Artigau i Núria Guiu celebren 'L'última f**king nit' al Teatre Lliure

BarcelonaCom ballaria Zeus en una festa en l'actualitat? Es mouria pel mig de la pista o es quedaria en un racó? Què farien els altres déus al seu costat? Les respostes es troben a L'última f**king nit, un espectacle ideat pel dramaturg Marc Artigau (que també dirigeix la peça) i la coreògrafa Núria Guiu. Tots dos tenien el repte de crear un muntatge pensat sobretot per a públic jove i adolescent –si bé tothom pot anar-lo a veure– i van voler unir dues idees: la mitologia grega i la fragmentació narrativa dels mitjans digitals actuals. A partir de les noces entre Zeus i Hera, Artigau i Guiu han construït una festa en què els déus grecs són convidats i els excessos i els desitjos prenen l'escena. L'espectacle s'estrena el dimecres 4 d'octubre a l'Espai Lliure, on es podrà veure fins al 29 d'octubre.

"És una celebració en què convidem tots els mites de l'Olimp, però també juguem amb la metateatralitat. Imaginem una companyia de teatre jove que fa aquest espectacle. Expliquen les pors durant el procés de creació, proven una escena i la rebutgen, es canvien els personatges", diu Artigau, que subratlla que el context d'una festa era propici a escenificar-lo perquè "hi ha moltes relacions de poder, mirades, s'intueix qui mana i qui té poder soterrat".

La companyia, que va sorgir d'un càsting de més de 600 persones, està formada per Moha Amazian, Natàlia Mas, Júlia Molins, Guim Oliver, Marcel Quesada i Clara Solé. A banda d'interpretar els déus, els actors també han fet un extens treball físic i de moviment encapçalat per Guiu, que s'ha encarregat de la coreografia de l'obra. "Hem buscat el moviment i la dansa de cada personatge en aquesta festa dionisíaca plena d'èxtasi i catarsi", diu la coreògrafa.

Mòbils encesos i dramatúrgia fragmentada

Per apropar l'espectacle als joves, a més, han treballat amb una dramatúrgia fragmentada. "A escena no hi ha pantalles ni projeccions, però fem servir picades d’ullet i elements de l’audiovisual en el teatre", destaca Artigau, que ha construït part del text a través de les improvisacions i el treball en escena dels intèrprets. “Quan començava la peça no sabíem com acabaria. Ha estat una manera de treballar diferent per a mi i ha fet que tots anéssim a l'una”, afegeix el dramaturg.

De la mateixa manera, la companyia vol jugar amb la interacció del públic i convidar-los a moure's amb llibertat. Per això l'espectacle arrenca amb la possibilitat que els espectadors comparteixin la pista de ball amb els intèrprets i es permet que els telèfons mòbils estiguin encesos durant la funció, com també que es facin gravacions del muntatge. El títol de l’obra va néixer inspirat pels fets que van tenir lloc a finals de l’any passat a la discoteca Waka de Sant Quirze del Vallès, quan una menor d'edat va ser gravada practicant una fel·lació i després les imatges es van distribuir. La festa en qüestió portava per nom The last fucking night i d’aquí va sorgir el nom del muntatge.