L’actor i cantant Joan Vázquez gaudia de l’èxit del seu musical Paquito forever quan els astres es van alinear per oferir-li noves fonts d’inspiració. Havia d’anar a Londres a fer funcions de l’espectacle i va buscar a la prestatgeria de casa un llibre que l’acompanyés en el viatge: es va decantar per rellegir un poemari de Whitman que havia sigut del seu avi. A la tornada, per atzar, va llegir Poeta en Nueva York, de Lorca. Li havia regalat el seu pare, però mai havia trobat el moment de posar-s’hi. I entre les pàgines del llibre va topar amb el poema de Lorca dedicat a Whitman. De sobte se li va obrir un món: va entendre que, malgrat no haver coincidit en l’espai ni en el temps, Whitman havia sigugt tot un referent per a Lorca. Per la seva poesia, però també per la seva manera d’entendre l’homosexualitat. Va imaginar que Lorca, molt més jove, també hauria pogut ser un referent per al poeta veterà. Així que va decidir oferir-los l’oportunitat de trobar-se. Ho fan a Ciutat de gespa, un musical amb lletres i interpretació de Vázquez, composició i direcció musical de Gerard Alonso i dramatúrgia i direcció de Víctor Álvaro que es presentarà al Maldà del 12 de desembre al 13 de gener.
“Lorca arremet contra els homosexuals de ciutat, els deshumanitza, parla de com són de foscos els seus desitjos i celebra la figura de Whitman com a font d’una sexualitat pura, arrelada amb la natura, que no coneix la perversió”, descriu Vázquez. Els dos homes es trobaran en un moment de crisi, quan es troben a la recerca de la pròpia identitat. Lorca és a Nova York per posar distància d’un fracàs amorós i de la traïció dels seus grans amics Dalí i Buñuel; Whitman, 75 anys abans, es troba plàcidament retirat al camp quan la pregunta d’un nen fa trontollar totes les seves conviccions. “No és un espectacle autobiogràfic, sinó que està inspirat en els personatges i en els seus poemes”, diu Vázquez, que va adaptar i polir els textos a fi d’articular la història de la influència mútua entre dos grans poetes que mai es van arribar a conèixer.