Un Lorca amb massa seda i poca arpillera

No és gaire habitual que un director torni sobre una mateixa obra en el breu període de poc més de tres anys. Però això és el que ha fet Marc Chornet al capdavant de la companyia Projecte Ingenu. El 27 de maig del 2021 a la Fira de Teatre Familiar d’Igualada el director estrenava una mirada sobre Bodas de sangre en què “barrejava la ficció lorquiana amb la seva pròpia vida a partir de documents i escrits testimonis de moments importants de la biografia del poeta”. Pensem que, pel lloc de l’estrena, per la presència a la coproducció de la productora de teatre familiar Espectacles amb Classe i per la durada (setanta minuts), es tractava d’una aproximació divulgativa adreçada a un públic jove. I és de suposar que d’aquella aventura al director li van quedar ganes de tornar sobre l’obra amb una proposta íntegra i fidel a l’original amb només quatre intèrprets, però amb tots els personatges.

Una mirada íntima i despullada que privilegia la sonoritat del text, però no tant la seva poètica i encara menys l’expressió dels convulsos sentiments que conviuen en la trama. La història hi és sencera, fins i tot s’hi narren les acotacions per a un bon seguiment. Hi ha un magnífic treball musical que suma a les cançons de Lorca altres cançons sense abandonar el text original. Hi ha tres bones actrius i un actor un punt abstret interpretant tots els personatges sense que ens confonguem i tots amb molt bona dicció. Hi ha un bon treball simbòlic. El ritme és bo, la funció rutlla suaument i el conjunt té la textura de la seda, però ben poc queda de la duresa de la terra, del foc de la passió que crema en els amants, de les rancúnies callades entre les famílies, del desig que se suposa que provoca la fugida. I per això quan surten la lluna o els llenyataires i quan esclata la tragèdia tot segueix sent sedós i mot ben il·luminat.