Lorca rere el mite

Vicenta Fernández-Montesinos García no hi sent. Quan tenia tres anys, una otitis inclement la va privar per sempre de poder-ho fer. El seu pare, l'alcalde republicà de Granada Manuel Fernández-Montesinos, era metge; però no la va poder curar. I així la nena Vicenta es va haver d'acostumar a seguir parlant segons recordava els sons, un record cada cop més diluït en el riu del temps ara que d'allò ja fa 83 anys. El que no ha oblidat és l'amor del seu tiet, que intentava enganyar les limitacions físiques de la nena per ensenyar-li cançons. El seu tiet era Lorca, i va ser assassinat només tres dies després que el pare metge i alcalde republicà. Dos morts a la família en només tres dies. El testimoni de la Vicenta és un dels que es recullen a Federico García, el retrat biogràfic, a la recerca de la persona rere el mite, teixit per l'actor i director Pep Tosar. L'espectacle es presenta al Romea durant cinc setmanes.

Federico García segueix el fèrtil solc que Tosar ha anat llaurant en el camp de les biografies de poetes. La casa en obres, dedicat a Blai Bonet, Esquena de ganivet, sobre Damià Huguet, Tots aquests dois, al voltant del cantautor manacorí Guillem d'Efak, o Poseu-me les ulleres, a partir de la vida i obra de Vicent Andrés Estellés en són bones mostres. "La matriu sempre és la mateixa. Després els espectacles són diferents perquè els personatges també ho són", diu Tosar. Pas a pas ha anat definint un segell personal, més aviat un clima o una atmosfera d'arrels oníriques que fan brollar l'emoció i on es barregen elements diversos. "Algun periodista ho ha definit amb unes paraules que semblen una flastomia però que són molt encertades: docudrama multidisciplinari", afegeix el director i intèrpret.

L'obra entrecreua paraula (poemes i proses poètiques de Lorca recitats per Tosar; testimonis directes o indirectes oferts per la neboda de Lorca i cinc hispanistes especialitzats en ell), flamenc (el ball de José Maldonado, el cant de Mariola Membrives, la guitarra de Rycardo Moreno, la percussió de David Domínguez) i vídeo documental (realitzat per Agustí Torres). "He tingut l'atreviment de titular l'espectacle Federico García com una manera de dir que jo intentaré explicar la persona i no el mite, perquè el mite ja el coneix tothom", diu Tosar. La vida i l'obra de l'home, explicats de manera cronològica.

Federico García es va estrenar al Grec el juliol del 2015. Només se'n van fer quatre funcions, malgrat l'entusiasme del públic i l'aplaudiment unànime dels crítics, que reclamaven una temporada a Barcelona. Dos anys després hi arriba per fi, una mica per atzar. Entremig, algunes funcions (San Lorenzo de El Escorial, Mallorca), sempre amb el públic rendit als artistes. "En altres espectacles meus m'havia passat que la gent s'aixecava per aplaudir a mitja funció, però només en algunes representacions. En aquest, el públic ho fa sempre, cada dia", explica Tosar. Sap que el mèrit no és només seu. "Sincerament crec que l'espectacle està molt bé, però també que hi ha una altra cosa", i associa aquest plus a l'ombra de les històries familiars que planen sobre el pati de butaques. Tothom té la seva, més propera o més llunyana, i la projecta sobre l'escenari. "Crec que l'obra propicia aquesta catarsi familiar, tothom sap el final abans de començar, però es deixen anar quan veuen explicat el periple vital de Lorca. No només com a poeta barra geni, sinó com a diana del dolor que ha suposat la Guerra Civil. Ell és el més conegut de tots els que hi ha en una cuneta, però n'hi ha 100.000 més en la seva situació".

No és el primer cop que Tosar viu la paradoxa entre la càlida acollida als seus espectacles i la dificultat per poder-los presentar. "De fet, per això vaig obrir el Maldà, per tenir un lloc per fer-los", diu en relació a la seva faceta de rescatador i programador de la petita sala del carrer del Pi, que va acabar de manera tumultuosa quan a ell no li van renovar el contracte i els seus fins aleshores col·laboradors se'n van fer càrrec. "Ja no cou", assegura.

Sovint els que podrien contractar-lo li fan saber que els seus muntatges són meravellosos, però tenen por de la taquilla. No confien en la capacitat de la poesia per omplir platees. "Fa 30 anys que em dedico al teatre, suficients per dir que no em compensa patir tant per construir un espectacle dels que a mi m'agraden. Jo no vull renunciar al teatre però si a permetre que el teatre em generi més decepcions, i els fets m'obliguen a deixar de creure que hi ha un lloc per a mi al teatre en aquesta ciutat", explica Tosar, decidit a concentrar-se en el cinema i la televisió (és Buñuel a El Ministerio del Tiempo, i fa de comissari en una nova sèrie d'Antena 3), on la relació entre l'esforç i la recompensa li és molt més satisfactòria.

+ Detalls

'Federico García'

Teatre Romea (Barcelona)

Del 25 d'abril al 28 de maig