Lolita Flores viatja al cor de la tragèdia de Lorca amb el monòleg 'Poncia'

BarcelonaLolita Flores torna a Barcelona, aquesta vegada per protagonitzar, tota sola, el monòleg Poncia al Teatre Goya del 28 de juny al 28 de juliol. Sota la direcció de Luis Luque, amb la mort com a teló de fons, l'actriu madrilenya posa paraules a temes com la lluita de classes, l’educació, el dol i la llibertat.

A diferència del text del qual parteix, La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, l’spin-off del director madrileny no segueix un ordre cronològic. La trama s’inicia amb una escena clau, quan Poncia, la criada de la família, descobreix el suïcidi d’Adela, una de les filles de Bernarda Alba. A partir de la troballa del cos es desencadenen tota una sèrie de retorns al passat, expressats en forma de soliloquis. Durant una hora, la protagonista es penedeix de no haver fet res per evitar la mort d'Adela i transmet aquest sentiment de culpa a l’espectador. El corpus central de l’obra recull una bona part del text original i es porta a escena a través d’imatges molt “lorquianes”.

No és el primer cop que Lolita treballa sota les directrius de Luque, sinó que ja ho va fer amb Fedra l’any 2018. Aquesta vegada la col·laboració sorgeix de la voluntat d’homenatjar la mare de Lolita, Lola Flores. Tal com explica Luque, la idea de posar veu als pensaments de Poncia va néixer fa tres anys, quan va veure un vídeo de Lola Flores on es lamentava de no haver pogut interpretar aquest personatge en una adaptació de La casa de Bernarda Alba. “Espanya s’havia perdut una gran actriu tràgica”, diu Luque, que considera que fer aquesta Poncia amb Lolita era l'oportunitat per “tancar el cercle”. 

L’objectiu del director era aconseguir una revisió del clàssic, però que no fos percebuda com una continuació sinó com mirar la tragèdia de Lorca des d'una altra perspectiva. En aquesta ocasió es posa el focus en la figura de les criades, retratades com a testimonis clau dins l’ecosistema familiar. Lolita Flores posa l'èmfasi en la necessitat que tenien d’amagar els secrets d’una casa: “En aquella època les veritats feien mal i no agradaven”, diu. Per això ho vol aprofitar per “reivindicar a les àvies i besàvies, que han viscut en un silenci absolut”.

Tot i la llunyania del context històric on se situa la trama, Lolita no ha tingut dificultats per encarnar el personatge, amb qui creu que s’identifica en molts aspectes: “Estic sola a l’escenari, però hi soc lliure, igual que la Poncia”. Juntament amb Luis Luque, han traspassat "el núvol d’ambigüitats" que envoltava l’entramat familiar construït per Lorca i l’han convertit en un crit de llibertat dins la llar.