Lola Herrera: "No sabem quasi res del que pensen els nostres governants"

BarcelonaL'actriu Lola Herrera (Valladolid, 1935) rema des de fa temps contra la disminució de la presència de les dones de més de 50 anys als escenaris. "Si no hi ha papers per a les de més de 40, imagina't per a mi, que en tinc 87", exclama l'actriu. Contra aquesta tendència, Herrera va demanar al seu fill Daniel Dicenta que li escrivís un text sobre l'impacte de la tecnologia en la societat actual i que ella hi pogués participar. Adictos va estrenar-se l'any passat, ha fet gira per Espanya i ara arriba al Teatre Goya, on es representarà fins al 4 de juny. Amb Lola Baldrich i Ana Labordeta al repartiment, l'espectacle gira al voltant d'una científica, una psiquiatra i una escriptora que s'endinsen en una aventura contra la manipulació i la desinformació social.

"Vivim en una societat on els grans poders se les pensen totes per eliminar allò que els molesta. Aprofiten els bons progressos de la ciència per obrir camins terrorífics per a la societat, i especialment per als més dèbils. No sabem quasi res del que pensen els nostres governants", subratlla Herrera. L'espectacle no és una crítica a la tecnologia sinó a l'ús que se'n fa. "Hi ha una mala utilització general i preval la idea que si no en tens ets un desgraciat. Les noves generacions n'estan pagant les conseqüències", assenyala Herrera. Ella no té xarxes socials ni té previsió de fer-se'n, però considera que no tot són aspectes negatius: "Hi ha més veritat, avui, s'ha perdut la distància del cartó-pedra. Per a nosaltres és molt més còmode, perquè podem ser persones normals al carrer".

Dirigida per Magüi Mira, Adictos busca despertar les reflexions del públic i convidar-los a pensar. "La funció del teatre és aquesta: parlar del que passa de la forma més clara possible. Hem d'explicar coses que empenyin els espectadors a reflexionar", destaca Herrera, que troba a faltar més calma i més debat en la societat actual. "Vivim una vida molt accelerada, sempre tenim pressa. És com si no tinguéssim temps per pensar, quan a totes les edats de la vida necessitem petits recintes de repòs i refugis mentals", diu l'actriu, que està convençuda que "el públic s'endurà segur la voluntat de pensar en la situació en què vivim".