Lluís Homar porta 'La discreta enamorada' al Romea per trencar amb els tòpics del teatre clàssic

BarcelonaDes que Lluís Homar va assumir la direcció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC) el 2019, una de les seves principals preocupacions ha estat moure els espectacles arreu de l'estat espanyol i trencar amb els prejudicis que, a priori, puguin frenar algú d'anar a veure una obra de teatre clàssic. Després de portar Lo fingido verdadero la temporada passada al Teatre Romea, ara hi torna amb la branca jove de la CNTC i un text insígnia de Lope de Vega, La discreta enamorada, que es podrà veure fins al 4 de juny. Es tracta d'un espectacle de gran format amb 14 intèrprets a escena i vuit tècnics a l'escenari, que no s'amaguen entre bastidors sinó que treballen a la vista de tothom perquè Homar vol "mostrar què hi ha al darrere i al davant del muntatge". La comèdia compta amb la direcció d'Homar, que també hi actua interpretant el personatge de Bernardo, el capità.

"És una gran oportunitat per trencar amb els tòpics entre el teatre clàssic i el teatre contemporani. En realitat de teatre només n'hi ha un", defensa el director. A escena els intèrprets reciten el text de Lope de Vega sense que se n'hagin modificat els versos, però l'univers on habiten els personatges no té res a veure amb la societat madrilenya de finals del segle XVI. L'obra transcorre en un descampat encapçalat per unes lletres de neó on hi diu Hope (esperança, en anglès) i els intèrprets treballen amb guitarres elèctriques i cadires de platja. "L’obra és una confrontació de dos mons, l’antic règim, regit pels pares i amb les normes clares, i el nou món, el dels joves, governat per la revolució i el canvi. No hem triat aquesta estètica per ser moderns, sinó per ser contemporanis", defensa Homar.

Teatre popular de qualitat

Amb aquesta posada en escena, la companyia busca atreure i seduir el públic que està allunyat del teatre clàssic. "Lope de Vega sona de meravella, té una lírica incomparable. El seu text és una obra mestra i alhora una lliçó de primera sobre què vol dir fer teatre popular de qualitat. En aquella època els autors ja començaven a dependre dels ingressos de la taquilla, escrivien perquè el públic tornés", assenyala el director.

En aquesta línia el muntatge inclou música en directe de la mà dels mateixos intèrprets i arrenca amb un gran número de ball que, asseguren, deixarà bocabadats els espectadors. Un dels actors, Felipe Muñoz, avança que "els primers minuts en vers poden costar", però està convençut que els espectadors quedaran captivats de seguida: "Veure com el públic ha entrat en l'onada que genera Lope de Vega és meravellós".