Lluís Homar pacta amb el ministeri la sortida de la CNTC, sota l'ombra d'irregularitats en la gestió

BarcelonaLluís Homar, director de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC), i l'Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM), ens que penja directament del ministeri de Cultura, han acordat que el director català acabarà el contracte al capdavant de la companyia el 31 de desembre del 2024. La sortida arriba després que s'hagin destapat irregularitats administratives en la seva gestió. El director va cobrar sobresous, a banda de la seva feina de direcció de la companyia, per codireccions que no havia realitzat. Ell va argumentar que eren en realitat pagaments en diferit per la seva tasca d'actor (per la qual no podia rebre remuneració) que havia pactat amb l'INAEM. Homar ha passat aquest estiu pel Festival Grec i pel Festival d'Almagro, amb Canciones de amor, de desamor y de piratas i El gran teatro del mundo, però l'INAEM li va tallar el pagament per la seva tasca d'actor arran de les informacions que havien aparegut.

Homar va ser nomenat el 2019 amb un salari fix de 74.000 euros que ha pujat fins als 80.000 euros el 2023 (el màxim permès per llei), que podia eixamplar en 50.000 euros per tasques de direcció d'espectacles. La notícia va saltar arran d'un tuit en què una actriu denunciava que el 2021 Homar havia cobrat fins a 50.000 euros per codirigir tres funcions que en realitat no havia dirigit, tal com deia el programa de mà (Esta primavera fugitiva va ser dirigida per Alberto Conejero, Antonio y Cleopatra per José Carlos Plaza i Caravaggio, Vermeer, Velázquez per Xavier Albertí). Homar va argumentar a El Periódico de España que en realitat eren pagaments per haver fet d'actor, però que administrativament no era possible facturar com a actor, i per això havia pactat amb Amaya de Miguel, directora general de l'INAEM, que es vehicularien amb aquest concepte. Segons Homar, era un pacte tàcit des de la seva entrada a la companyia que cobraria 120.000 euros i que els 50.000 de complement del sou de gestor els obtindria fent de director i també d'actor dels espectacles. Helena Pimenta, la seva predecessora, en canvi, tenia un sou al voltant dels 65.000 euros i podia dirigir una obra per un sobresou de màxim 20.000 euros.

El fet és que quan la direcció actual de l'INAEM, amb Paz Santa Cecilia, va ser conscient d'aquestes irregularitats consentides, el contracte d'Homar, que va ser renovat l'abril passat, ja va incloure la condició que no podia actuar en les obres que dirigia i/o versionava, ni tampoc podia actuar al teatre fora de la casa. Per això, segons sembla, caurà la gira del monòleg El templo vacío, que codirigia i interpretava, tot i que apareix encara a la web del Teatre Romea.

El Periódico de España també va descobrir que la CNTC havia assajat i representat una versió de La discreta enamorada amb fotocòpies de la tesi d'una investigadora valenciana, Gemma Burgos, sense retribuir-la i, a més, registrant en nom d'Homar la versió de la tesi, per la qual cosa va cobrar 5.000 euros (a banda dels drets d'autor per cada representació, com és habitual). Xavier Albertí va argumentar que el plagi estava fora de lloc, ja que totes les versions s'assemblen, perquè Lope de Vega va donar per tancat un text definitiu.

Fora de l'expedient que s'ha obert a Homar, també s'analitzen els cobraments del director i dramaturg Xavier Albertí, nomenat com a assessor per Homar, que ha tingut un contracte de 96.000 euros (2020-2022) i un altre de 88.000 (2022-2024), sou que incrementava amb direccions, versions teatrals i composicions musicals. Per exemple, 25.000 euros per la direcció, 5.000 per la versió i 5.000 per la música d'El príncipe constante. I 27.500 euros per la direcció i 5.000 per la versió d'El burlador de Sevilla, segons La Razón. Segons Eldiario.es, que cita fonts de l'INAEM, en aquests quatre anys Albertí ha cobrat factures per més de 261.000 euros.

L'INAEM ha agraït "la projecció i la qualitat" que la companyia ha assolit amb Homar, però també ha afegit que "són millorables els procediments per dotar de més seguretat jurídica i transparència les contractacions artístiques" de la CNTC.