Un llop al ventre

Els cordons de les sabates i una determinació ferotge. És tot el que va necessitar Sarah Kane per suïcidar-se el 1999. Tenia 28 anys, i una petita col·lecció de textos teatrals sorgits de la seva ànima ferida i la seva intel·ligència. Es va matar a l'hospital on l'havien ingressat dos dies abans per una sobredosi de pastilles. Les mateixes que li havien receptat per intentar calmar el llop que li udolava al ventre. La seva mort va atiar encara més el mite d'una creadora excepcional i despietada en la cruesa dels seus textos. Anna Alarcón l'evoca amb una veritat feridora a l'obra Psicosi de les 4.48, diumenge vinent al festival Temporada Alta (on el 12 de novembre es veurà una altra peça de l'autora, Cleansed, dirigida per Oskaras Korsunovas). És la seva obra testament, dolorosament autobiogràfica. Kane fa referència a una hora terrible: el moment en què es cometen més suïcidis perquè és quan s'extingeixen els efectes de la medicació nocturna. El text és com un ganivet esmolat en què conviuen un llarg crit de dolor i una demanda desesperada d'amor i comprensió.