L'obra més representada als Estats Units que mai s'havia vist a Catalunya en català

BarcelonaDiu la llegenda que cada nit es representa en algun lloc dels Estats Units La nostra ciutat de Thornton Wilder (1897-1975), considerada "la millor obra americana que s'hagi escrit mai", en paraules d'Edward Albee. I, malgrat ser una obra icònica del repertori, el Terra Baixa nord-americà, pràcticament no s'havia representat mai al teatre professional català, i menys en català: el 1945 el Teatre Romea en va programar cinquanta funcions de l'adaptació en castellà de José Juan Cadenas per a la companyia del Teatro María Guerrero de Madrid. La nostra ciutat també és un títol molt popular entre els estudiants de teatre i les companyies amateurs, perquè és una obra coral que permet col·locar a l'escenari una vintena d'intèrprets. Avui només un teatre públic es podia atrevir a fer un muntatge d'aquesta envergadura i ha estat el Lliure: és l'espectacle que inaugurarà la temporada a la sala gran, des d'aquest dimecres fins al 12 de novembre.

Ferran Utzet, un director fins ara vinculat a la Biblioteca de Catalunya (Dansa d'agost, Sopa de pollastre amb ordi), s'atreveix amb la seva obra més ambiciosa, al capdavant d'una companyia capitanejada per Rosa Renom com a narradora i intèrprets com Paula Malia, Guillem Balart, Carles Martínez, Rosa Boladeras i Albert Triola. "A La nostra ciutat el protagonista és el pas del temps i el que hi passa és la vida", diu el director del Lliure, Juan Carlos Martel. Tot i que és una obra escrita entre guerres, el 1938, l'acció se situa a principis del segle XX i explica què passa durant dotze anys en un llogarret dels Estats Units, a l'imaginari Grover's Corner, on acompanyem els seus ciutadans en la vida ordinària: veiem com s'enamoren, viuen, es casen, tenen desitjos i fan plans de futur. "Curiosament, és una obra desproveïda de conflicte i ens demostra que no cal per atrapar i ser captivadora. L'obra captura allò invisible, que és la fugacitat de la vida i la manera de viure-la de manera plena i conscient", explica Utzet.

Un esdeveniment teatral

Per molt que Thornton Wilder no sigui tan conegut aquí com els quatre asos nord-americans –Henry Miller, Tennessee Williams, Edward Albee i Eugene O'Neill–, no és ni molt menys un desconegut: va guanyar tres Pulitzer i és autor de les novel·les Els idus de març i El pont de San Luis Rey, a més d'una petita joia que ha fet fortuna al teatre català, El llarg dinar de Nadal. Aquest va ser justament l'embrió de La nostra ciutat, una obra metateatral que "utilitza els mecanismes del teatre èpic, el distanciament brechtià, al servei d'una història que ens apel·la a tots perquè respon al que ja es preguntaven els grecs i es pregunten els manuals d'autoajuda, que és com viure el present, com gaudir de la vida i aprofitar-la", diu Utzet.

Actualment, tenir quinze actors és tot un esdeveniment teatral. "Té una energia poderosa i captivadora", assegura Utzet. I té sentit ser tanta gent en escena perquè l'obra també és "un elogi a la vida en comunitat, tot i que també n'ensenyi les esquerdes", diu Llàtzer Garcia, que s'ha ocupat de llimar la dramatúrgia per acostar-la als nostres dies, però sense canvis substancials. "També és un elogi del fet teatral", afegeix. Wilder defensava el poder de la ficció i de la imaginació de l'espectador i per això demanava un espai buit, sense utillatge, focalitzat en els actors i els seus moviments.

"És una obra molt humanista", diu Garcia. Wilder té esperança en l'amor i en la força de la comunitat. I, malgrat això, el text també permet intuir el rastre de la guerra i alhora anticipa el món que vindrà: "Des d'aquesta comunitat idíl·lica, et fa intuir la llavor del capitalisme i l'individualisme", afirma Utzet.