El món de la cultura diu adeu a Joan Ollé: "El teatre català perd un dels grans"

BarcelonaDiverses veus de la cultura catalana han lamentat aquest dimarts la mort del director teatral Joan Ollé. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha assenyalat a Twitter que Ollé "deixa a la memòria una gran quantitat de bons espectacles teatrals" i ha recordat que la seva trajectòria "va ser qüestionada per les acusacions d’assetjament sexual i abús, que ens fan reflexionar sobre com volem que s’utilitzi el poder". La directora del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Carme Portaceli, ha destacat la tasca d'Ollé en "portar a escena alguns autors que no s'havien fet gaire al teatre català". Portaceli ha subratllat el paper del director teatral en "potenciar un teatre buit d'artifici i molt centrat en la paraula".

El Teatre Lliure ha recordat que Ollé va formar part de l'equip de direcció artística del Lliure durant la direcció d'Àlex Rigola. També hi havia dirigit l'Espai Lliure del 2003 al 2004 i espectacles com Víctor o els nens al poder (2002), El quadern gris (2009) i Las personas del verbo (2017). "Ens deixa per al record una quantitat ingent d’espectacles. Al currículum s’hi feia posar «He vingut a aquest món a passar l’estiu», i ara hi serà per sempre", ha dit el Lliure en un comunicat. La presidenta de l'Ateneu Barcelonès, Isona Passola, també ha recordat Ollé a Twitter i ha destacat que "el teatre català perd un dels grans".

L'actor Joan Anguera, que va treballar en nombroses ocasions amb Ollé, ha explicat que, amb la mort del director, perd un amic. "Hem sigut molt amics tota la vida, des que ens vam conèixer quan teníem vint-i-pocs anys. Va fer espectacles acollonants com Coral romput (2007) i El jardí dels cinc arbres (2009). Va ser un dels grans i va fer molt per la llengua catalana, més enllà del que pensés políticament", ha subratllat Anguera. L'escriptor Josep Maria Fonalleras ha dit que Ollé "era alhora contingut i exagerat, dispers i precís, amable i excessiu". En un tuit, Fonalleras ha afegit: "El teatre català no s'entén sense el seu mestratge, la seva ambició, els clars i obscurs. I la ràdio i la tele: sagaç, inesperat, intel·ligent, juganer".

El director del festival Temporada Alta, Salvador Sunyer, ha subratllat que Ollé "va fer entrar al teatre de Catalunya uns textos que no eren teatrals –que eren literaris, poètics, assagístics– i els va convertir en espectacles teatrals potents, amb una vivacitat que no t'imaginaves que podien tenir". Sunyer també ha dit que Ollé "va donar una utilitat a la literatura catalana que era difícil de trobar, en una època en què no hi havia la quantitat de textos teatrals que hi ha ara" i ha subratllat que "a Catalunya i a Espanya no hi havia ningú com ell, i ha marcat una manera de fer molt pròpia".

"Ens deixa la seva fervent passió pel teatre; la seva qualitat com a director, molt personal; la seva concepció del món poètic que ja es va demostrar des dels primers muntatges, com Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos o Nocturn per acordió, un talent que després va esclatar a No hablaré en clase", diu el director Mario Gas, per a qui Joan Ollé "ha sigut un director molt arriscat", "un home problemàtic amb les seves opinions i actituds" i "un amic apassionat que ens deixa massa aviat, perquè estava il·lusionat amb el projecte de Canuda 26, la seva eina per reinserir-se en la seva passió: el teatre i la cultura".