Huni Kuin, la comunitat indígena que es 'cura' amb la música

BarcelonaFins als 11 anys, Txana Bane Huni Kuin va viure sense sabates. "Era una persona de la selva. Vaig aprendre a pescar, a plantar, a caçar, la ciència de la selva i la història de la meva comunitat, Huni Kuin. El meu avi em va ensenyar els cants ancestrals, què significava cada música i com tot allò formava part de la meva identitat, de qui era jo", explica. Els Huni Kuin (que significa "la gent de la terra" en la seva llengua) són un poble indígena de l'Amazones que viu entre el Brasil i el Perú. La música és, per a ells, un element imprescindible que els acompanya en els moments de celebració, però també quan senten dolor o ho passen malament. "Quan algú està malalt, s'adreça al guaridor, que li canta cançons sagrades per sanar-lo. De petit, quan tenia febre o grip, el meu avi me les cantava. Les vaig aprendre d'ell", assenyala Txana Bane Huni Kuin. Ara és ell qui s'encarrega de dur a terme aquest paper de xaman a la comunitat. "Les cançons serveixen per harmonitzar el nostre cos, per equilibrar-lo amb la natura i per fer-lo més fort. Cada vegada hi ha menys ancians a la comunitat capaços de transmetre aquest coneixement. Jo l'he estat estudiant i ara el vull traspassar als meus fills i als meus nets", diu.

La manera de viure dels Huni Kuin, la manera de relacionar-se amb la natura i la fragilitat d'aquesta comunitat, que veu com cada vegada són menys i com és difícil mantenir vius els seus coneixements, va empènyer La Conquesta del Pol Sud a traslladar-ho a l'escenari. La companyia, creadora d'espectacles com la trilogia Raphaëlle i Nadia, tenia una inquietud: "No hi ha un pensament a l'alçada dels canvis que s'estan produint al món. En aquest planeta en dificultats, que s'està esgotant, a què ens podem acollir per enfrontar-nos-hi? Vam pensar que a l'Amazònia hi quedava una visió del món que ens podia alimentar i ajudar", explica el dramaturg i director de la companyia, Carles Fernández Guia. Així va sorgir Guardianes del corazón de la Tierra, un espectacle que s'estrena aquest divendres a La Villarroel dins del Festival Grec.

Transmetre els coneixements per mantenir-los vius

Juntament amb Eugenio Szwarcer, també membre de la companyia, Fernández Guia va viatjar fins a les ribes del riu Tarauacá, a l'estat d'Acre, on viuen els Huni Kuni, per plasmar el coneixement de la comunitat a l'espectacle i, especialment, la seva relació amb la natura. "Si consumim molt, la naturalesa ens ha ensenyat que entrem en desequilibri. Ells viuen cuidant-ho sempre tot: les plantes, els arbres, el menjar. Des que he conviscut amb ells, tot això no ho veig de la mateixa manera", diu Fernández Guia. Les criatures de Huni Kuni adquireixen tota aquesta saviesa des de petits, però cada vegada resulta més complicat per a la comunitat educar-los en la seva cultura. "Hem vist els esforços gegants que fan per educar els infants en la vida de la selva, perquè aquesta forma de vida no es perdi. Els hem vist fent dictats a terra perquè és la seva manera de treballar, en grups molt petits i amb mestres que tinguin aquests coneixements. Tot això és molt difícil de mantenir", destaca el dramaturg.

Per això ells posen el seu granet de sorra amb l'espectacle, que compta amb la interpretació de Txana Bane Huni Kuin i de l'acròbata i ballarina peruana Gabriela Olivera. Després de passar per Barcelona, el muntatge també es veurà a les Naves del Matadero de Madrid i al teatre KVS de Brussel·les.