"Guimerà era homosexual, no sé per què encara ens costa tant d'admetre"

Barcelona"Àngel Guimerà era homosexual. No sé per què ens costa encara avui dia tant d'admetre-ho públicament", afirma el dramaturg Jordi Prat i Coll. Aquest fet marca la seva obra i l'escriptura de L'aranya, diu, un text en què "per primer i únic cop parla de manera radical del tema de la no descendència, de la infertilitat". Una botiga de queviures és el micromón on Guimerà representa una societat estancada, en què conviuen el fantasma del desig i la pressió social de la paternitat.

Prat i Coll ha reescrit i dirigeix a la Sala Gran del Teatre Nacional, del 30 de gener al 9 de març, "una versió actualitzadíssima d'una obra pràcticament desconeguda de Guimerà, que és una manera de convertir els nostres clàssics en clàssics universals del segle XXI", defensa Carme Portaceli, directora del Teatre Nacional. L'aranya sortirà de gira per quinze places de Catalunya i Palma, tot i que cau de la llista el País Valencià: "Ja no hi anem. Evidentment, tenim la porta oberta per a ells; ells per a nosaltres no", lamenta la directora valenciana.

"He fet i no he fet L'aranya", reconeix Prat i Coll, que situa l'original en l'època posterior del Guimerà-mite, "un cop ho ha petat amb Mar i cel, Terra Baixa, Maria Rosa o La filla del mar". I justifica: "El 1908 em quedava massa lluny, i jo no faig teatre d'antiquari. Tinc la sensació que aquesta obra no l'he anat a buscar, sinó que ha vingut ella a mi, perquè passa en una botiga i jo soc fill de botiguers. Les concomitàncies amb els meus pares, nascuts als anys quaranta, fills de la postguerra, eren tan bèsties, que l'he ubicat l'any 1968 i a Girona", avisa. Fins i tot l'escenografia reprodueix la botiga on va viure fins a l'adolescència i ha posat als protagonistes els noms dels seus pares, Rosa i Miquel, que també van patir l'angoixa de la no-descendència durant anys.

Nostàlgia musical (i gironina)

Rere els actors que fan dels pares, Albert Ausellé i Mima Riera, hi ha una desena d'intèrprets més com Paula Malia, Jordi Rico, Meritxell Yanes, Berta Giraut i Ferran Soler, que representa el dramaturg de jove. Tot l'equip ha conegut els Prat i Coll reals i la seva història, han après a parlar gironí i han descobert què és "mitja lliura de pernil", detalla Malia. L'obra inevitablement desprèn certa nostàlgia, quan hi sona El general Bum-Bum, Ai, mare, aneu a missa, Les nenes maques al dematí i... Raphael. "És un exercici d'honestedat molt heavy, el que fa el Jordi, posant el cor sobre l'escenari", diu Mima Riera. Per al director, és el tancament d'un cercle.

Les vivències personals del dramaturg s'infiltren en la trama, però l'època també acaba condicionant l'argument, fins i tot canviant el final. La transposició temporal li ha permès deixar el costumisme de Guimerà i olorar el dels anys finals de la dictadura, que van ser d'obertura "però no per a totes les capes socials, encara impregnades de les normes del catolicisme". "M'ha servit per ser localista i universal d'un temps, d'un país, on hi havia escletxes de llibertat en el marc d'una dictadura que ja durava massa, on n'hi havia alguns que ja vivien prou bé sota un règim feixista, on hi havia una modernor de la gauche divine que la resta ni rascaven més enllà de la premsa i la televisió", explica l'autor.

Àngel Guimerà, catalanitat i homosexualitat

La infertilitat és troncal en l'espectacle i és el que genera una obsessió en aquest cas en l'home, que cau en la teranyina que han teixit els altres personatges. "No es pot entendre L'aranya sense Otel·lo: Iago posant verí a l'orella d'algú perquè senti la gelosia", diu l'autor. Per a Prat i Coll és vital entendre que, com passa amb autors com Federico García Lorca o Tennessee Williams, "Guimerà escriu des de l'homosexualitat no expressada públicament, un fet que té més importància que no pas el que diuen els seus biògrafs, que és un pària per la seva terra", pel fet que va néixer a Santa Cruz de Tenerife i els seus pares no es van casar fins arribar a Catalunya.

Si una cosa es manté constant en l'original i la versió és el tarannà dels catalans que viuen darrere un taulell i creuen que "podran viure una vida millor treballant", recorda l'autor. Al vestíbul del TNC hi haurà una instal·lació de Pablo Ley que convida a sentir les paraules i el virtuosisme d'Àngel Guimerà.