10 espectacles del Grec en espais inesperats

BarcelonaDansa en un hospital? Música en un dipòsit d'aigües pluvials? Travestisme a la Model? El Festival Grec s'ha proposat trencar convencions i ha programat aquest any espectacles de dansa, teatre i música en espais insòlits i inesperats. Si busqueu experiències íntimes i diferents de la cartellera convencional, aquí podreu triar i remenar.

L'Orfeó Català cantarà el Rèquiem de Fauré al Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau en una posada en escena insòlita. La coreògrafa Marina Mascarell ha imaginat els cantants entre el públic, que serà qui dirigeixi i condueixi els intèrprets en aquest espai emblemàtic de Barcelona. "És un rèquiem immersiu, les 90 veus es barrejaran amb el públic i jugarem amb l'efecte sorpresa de no saber qui és espectador i qui és cantaire", explica Mascarell. L'espectacle es farà a la sala que, dècades enrere, servia per fer radiografies als pacients.

Durant dècades, el Dipòsit del Rei Martí va servir a Barcelona per recollir aigües pluvials. Però amb el Grec es convertirà en l'escenari de l'espectacle d'Aurora Bauzà i Pere Jou, una peça sobre la manera d'habitar el futur en què el so i la il·luminació són claus. "El nostre pentagrama és la foscor. A través d'unes petites llanternes es desenvolupa tota la dramatúrgia de la peça. Hem creat un vincle entre la llum i la veu", subratlla Jou.

La ballarina i coreògrafa Sol Picó ha ideat Titanas específicament per al Born Centre de Cultura i Memòria. L'espectacle és una peça a vuit mans feta per Picó, Charlotta Öfverholm, Anna Ventura (Natsuki) i Judit Farrés. "Ens trobem, ens confrontem i ens descobrim a l'escenari. Creem un espai alliberador i de futur", diu Picó. La peça comptarà amb la participació d'un cor de veus femenines que les acompanyaran.

Entre les ruïnes del Born, la companyia Projecte Ingenu es preguntarà sobre com serà el futur, com evolucionarà la tecnologia i quin impacte tindrà sobre l'espècie humana. El dia que va morir l'últim panda aborda qüestions com el transhumanisme, la selecció genètica, la intel·ligència artificial i l'ecofeixisme. "Volem intentar entendre l'ésser humà des de la finitud i com aquesta finitud el defineix", afirma el director de la companyia, Marc Chornet.

"Era molt important fer aquest espectacle a la Model perquè prenia una significació especial. Conquereix un espai molt hostil per al travestisme", afirma Roberto G. Alonso. Jo, travesti, escrita per Josep Maria Miró, ressegueix l'art del transformisme mitjançant figures com Edmond de Bries, Ocaña, Carmen de Mairena i Ángel Pavlovski. Després de passar per Barcelona, la peça es podrà veure també a Fira Tàrrega, on es convertirà en un espectacle de sala.

Si visiteu el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a mitjans de juliol, que no us estranyi veure una dona alletant la criatura entre les talles romàniques o un cos nu entre escultures acadèmiques. Irene Vicente Salas ha creat "una exposició temporal performàtica" en què fusiona art escènic amb arts en viu. "La performance explica la col·lecció del museu a partir d'escenes fetes per intèrprets", explica Vicente Salas.

La dramaturga britànica Monica Dolan va a l'extrem i imagina una nena de vuit anys que vol posar-se pits. Què ha de fer, la psicoterapeuta de la seva mare? Marta Marco governa aquest monòleg sobre la hipersexualització dels infants, la pornografia i els menors i l'impacte de la cultura popular en la societat. La peça es representarà a la Muriel, l'espai gastronòmic de Sixto Paz, al carrer Verntallat del barri de Gràcia.

Quatre creacions líriques contemporànies ompliran els jardins de l'Ateneu Barcelonès per reivindicar les veus de dona. Marc Rosich, Victoria Szpunberg, Cristina Cordero i Helena Tornero han elaborat les quatre peces, que compten amb música de Mario G. Cortizo, Lucas Peire, Joan Magrané i Raquel García-Tomás. Les protagonistes: des d'una youtuber que s'enfronta a la fi del món fins a una anciana que es nega a ingressar en una residència.

A l'enigmàtica Casa Muñoz Ramonet, Albert Boronat muntarà un espectacle amb només 15 persones de públic, que es convertiran també en els constructors de la ficció. "El que ens interessa sobretot és la trobada. Confiar en l'essència de la teatralitat quan ets a la llar de foc i algú explica una història", diu Boronat. La companyia juga amb la proximitat amb el públic, que s'asseurà a taula amb els intèrprets i hi compartirà temps i menjar.

La companyia Pagans vol posar la gent a llegir. Ho farà a la Vil·la Joana, on els 30 espectadors rebran un llibre creat expressament per la companyia i que tindrà una sorpresa. A través d'aquest muntatge, la formació es pregunta com l'espai on llegim modifica la manera com interpretem la lectura. "Partim de la figura de les remeieres i, a través d'una història particular, fem una reflexió sobre l'ecologia, la tecnologia i les plantes", avança Núria Clemares, membre de la companyia.