Teatre

Grans Teatrerus: l'amistat entre joves i grans com a gest revolucionari

El Grup Focus inicia la segona edició del projecte intergeneracional i cultural Grans Teatrerus

BarcelonaLa Nora Tejerina (Buenos Aires, 1942) i l'Amadeu Gratacós (Barcelona, 1931) esperen amb candeletes, al lloc de trobada, l'arribada de la Mireia Palmer (Palma, 2003) i l'Anna Maurel (Tarragona, 2000). Han quedat per a anar a veure plegats l'obra de teatre Un matrimoni de Boston, a La Villarroel. Uns minuts després, les noies arriben i els saluden amb efusió. “T'he trobat molt a faltar”, exclama l'Amadeu en veure l'Anna. “Vas molt elegant”, diu la Mireia a la Nora. Tots quatre formen part de Grans Teatrerus, un projecte cultural del Grup Focus en què joves voluntaris acompanyen gent gran al teatre. La iniciativa, que celebra la seva segona edició aquesta temporada, té com a objectiu lluitar contra la solitud de les persones grans, propiciar vincles intergeneracionals i acostar el teatre a grans i joves.

Just ara fa un any que el quartet es va conèixer arran de la primera edició de Grans Teatrerus. Tots quatre recorden perfectament el dia que van haver de triar parella per anar al teatre. “Hi havia una fila de vells davant d'una fila de joves i, al toc d’un xiulet, sortíem tots disparats a enganxar qui poguéssim", relata l'Amadeu. "Però jo vaig guipar l'Anna de seguida”, afegeix. L'Anna també va fixar-se en el seu company des del primer moment: “Vaig veure un senyor amb una gorra daurada del Barça i ho vaig tenir clar”, diu rient.

Cargando
No hay anuncios

La Nora i l'Amadeu —que són parella— es van apuntar al projecte gràcies al Centre d’Atenció Primària Raval Nord (CAP), entitat col·laboradora. “L'Amadeu estava molt decaigut a causa d'una operació complicada i la doctora del CAP ens va animar a participar en el projecte", diu la Nora. I la Mireia afegeix: “La Nora també s'hi va apuntar perquè li agrada la gent jove, que diu que té més vitalitat que els vells del casal”. Les dues noies es van presentar com a voluntàries perquè els agrada la gent gran i cuidar les persones.

“Té molt mèrit per part dels joves. Per a nosaltres, l’afecte i la companyia ho són tot. Quan et fas vell vas molt deixat i t'abandones, però amb la meva parella de teatre m’he tornat a il·lusionar”, diu l'Amadeu. Més enllà de les sortides al teatre, tots quatre han creat una “bonica amistat” i ja es consideren "família". Les noies a vegades van a dinar a casa la parella i, al juny, tots van anar a veure l'estrena de l'obra de teatre de l’Anna, que és actriu. “La meva família sent a parlar d’ells sovint”, diu l'Anna. “La meva mare diu que són els meus avis de Barcelona”, explica la Mireia. La Nora pensa que el valor d'aquest tipus de projectes socials i culturals és incommensurable. “He de felicitar l’Eva García i el Pepe Zapata, impulsors del projecte, perquè la veritat és que per a les persones grans, aconseguir treure-les de casa és meravellós”. 

Cargando
No hay anuncios

La soledat no desitjada

Tot i que la soledat no desitjada és un terme difícil de definir, Sandra Escapa, doctora en sociologia i professora de la Universitat de Barcelona, la descriu com la discrepància entre la quantitat i la qualitat de les relacions que té cadascú. És a dir, que un pot estar acompanyat i sentir-se igualment sol. Les xifres de l'Observatori Estatal indiquen que les persones grans i els joves són col·lectius especialment vulnerables a aquest fenomen. La Mireia és de Palma i l’Anna de Montblanc. Cap d'elles té la família a Barcelona i això a vegades les ha fet sentir soles. "Jo no tenia ni la família ni els amics aquí, i em sentia sola. La ciutat pot ser molt hostil de vegades —admet l'Anna—. Els joves estem molt capficats en les nostres coses i aquesta oportunitat ens obre la mirada". Per a la Mireia, veure teatre amb la Nora és un motiu d'alegria. “Anar al teatre m’alegra el dia perquè hi ha un ritual on em preparo, vaig a recollir la Nora, abans o després fem el cafè i vivim una experiència conjunta”, apunta.

Cargando
No hay anuncios

"Grans Teatrerus no és un projecte de voluntariat sinó d'acompanyament", apunta la coordinadora del projecte, Eva García. És un punt de trobada entre joves i grans a partir de l'amor pel teatre, la constatació que l'amistat entre joves i grans pot ser gairebé un gest revolucionari. “Ens acompanyem l’un a l’altre, no som voluntaris que els traiem de passeig”, diu la Mireia. La iniciativa del Grup Focus va néixer el 2023 amb la col·laboració del Grup Motor de l'àmbit de salut comunitària del Raval. Després de l'èxit de la prova pilot, aquesta temporada el projecte s'expandeix més enllà del barri. Ara s'hi sumen el Teatre Goya i el Romea, La Villarroel i el Condal amb els seus respectius teixits veïnals.