‘La historia interminable’ no serà l’única adaptació teatral d’una novel·la de Michael Ende que passarà pels escenaris catalans aquest any. La companyia de teatre familiar Anna Roca ha recuperat la seva versió de ‘Momo’, que va estrenar el 2015 i que el 2016 li va valdre el premi de la crítica a millor espectacle familiar i tres nominacions als Max. Per primera vegada després de vuit anys, l’espectacle fa estada a Barcelona. Michael Ende va publicar ‘Momo’ el 1973, però 50 anys després la història d’aquesta nena amb la capacitat d’escoltar els altres segueix vigent. "Els nens s’identifiquen en el personatge de la Momo, i, en canvi, els adults ens veiem reflectits en els homes grisos, sempre pendents del temps", destaca Anna Roca. El muntatge, recomanat a partir de 9 anys i amb aforament reduït, es pot veure al taller de pintura del Teatre Nacional de Catalunya fins al 14 de maig.
Dos grans musicals procedents de Madrid faran temporada a Barcelona
‘La historia interminable’ i ‘El tiempo entre costuras’ s’instal·laran al Teatre Apolo a partir de la tardor
MadridDurant els set mesos que la companyia de La historia interminable ha fet estada al Teatro Calderón de Madrid ha vist de tot: des d’espectadors tatuats amb l’Àuryn, la insígnia de la novel·la de Michael Ende, fins a pares que van posar al seu fill Bastian pel protagonista del llibre i que ara, amb el nen ja adult, s’han plantat al teatre per reviure junts aquella història que els va marcar tant. Fins i tot han viscut un compromís matrimonial a dalt de l’escenari per part d’un fan del món de Fantasia, que va disfressar-se de tècnic i va agenollar-se davant la seva parella durant els aplaudiments d’una funció.
El musical, produït per Beon Entertainment, s’ha convertit en una porta directa a la nostàlgia i als anys 80, quan es va popularitzar la novel·la publicada el 1979, i de la qual es va fer una pel·lícula dirigida per Wolfgang Petersen el 1984. Es tracta d’una producció de gran format amb una escenografia que surt de l’escenari a càrrec de Ricardo S. Cuerda i animatrònics –titelles amb elements de robòtica– de Kreat FX que pesen més de 600 quilos i fan més de cinc metres d’alçada. Tot i que les dimensions de l’espectacle fan difícil poder-lo moure fora de Madrid, la productora el traslladarà a partir del 21 de novembre al Teatre Apolo de Barcelona. Serà la primera vegada que el musical marxa sencer de la capital espanyola (al setembre es podrà veure a Saragossa, però en una versió reduïda).
"Més de la meitat del públic que ha anat a veure La historia interminable a Madrid no viu a la ciutat. A Barcelona ens passarà el mateix: hi haurà un gruix considerable d’espectadors que vindran de fora", explica el CEO de Beon Entertainment, Darío Regattieri. Traslladar una producció d’aquestes característiques implica haver de fer obres al Teatre Apolo –"tindrem 20 dies per fer els forats pertinents i construir elevadors i plataformes, ni més ni menys"– i renovar part del repartiment, sobretot els dos protagonistes, Bastian i Atreiu, que interpreten actors infantils.
Els seleccionats hauran d’aprendre a compartir escenari amb un cavall hiperrealista, un drac blanc de la sort, un gegant menja-roques i una tortuga gegant amb tot un país al damunt. "La posada en escena és d’una complexitat brutal. Tant les criatures com les escenografies pengen del sostre, hi ha una cortina d’aigua i una de foc. L’espectacle és un engranatge que es mou al mil·límetre", explica Joséan Moreno, que interpreta el llibreter Koreander i també posa veu a l’entranyable drac Fújur. La música original, d’Iván Macías, està interpretada en directe. Entre músics, tècnics, actors i titellaires, a cada funció hi treballen una cinquantena de persones.
El primer musical d'una novel·la espanyola
Abans de La historia interminable, la mateixa productora també ocuparà l’Apolo amb un altre espectacle, el musical que adapta la novel·la El tiempo entre costuras, de María Dueñas. L’espectacle, homònim, es va estrenar l’any passat, també ha fet temporada a Madrid, ha guanyat una desena de premis i arribarà a Barcelona el 28 de setembre. "És la primera vegada que s’adapta una novel·la espanyola a un musical. Quan vaig començar a escriure-la, no ho hauria dit mai", assenyala Dueñas, que ha supervisat el procés creatiu. En aquest cas no hi ha animatrònics, però les dimensions de l’espectacle també són considerables: més de 300 canvis de vestuari, una vintena de persones a l’escenari, música en directe i una escenografia de gran format.
Tots dos espectacles són creacions originals i defineixen la línia empresarial de la productora, que també està al darrere de títols com El médico i Antoine i que vol fugir dels musicals importats d’altres països com els recents Aladdin i Matilda. "No volem explotar franquícies. Som creadors, ideem un espectacle des de zero i després el fem créixer", diu Regattieri. El productor és partidari d’adaptar al teatre llibres "sent el màxim fidel a les històries, perquè els espectadors sovint també són lectors i se saben tots els detalls", afegeix el CEO.
Tot plegat implica una inversió inicial d’uns dos milions i mig d’euros per espectacle i, després, les despeses de manteniment de les funcions. "No són les ganes de venir, sinó la manca de llocs on puguem exhibir. Perquè surti a compte necessitem anar a sales amb un miler de butaques i ser-hi unes quantes setmanes", assenyala Regattieri. Des del seu punt de vista, a Barcelona falten "aparadors amb les especificitats tècniques necessàries per muntar grans escenografies" perquè l’oferta de musicals de gran format pugui créixer i acostar-se a la de Madrid, que es vertebra majoritàriament a través dels teatres de la Gran Vía i que es nodreix sobretot del turisme cultural a la capital.
"Barcelona és el bressol del teatre de text, mentre que a Madrid hi ha molta més inversió en musicals", afegeix l’actor Jan Forrellat, que protagonitza El tiempo entre costuras. Com molts intèrprets catalans, ell va començar la carrera a Barcelona, però el 2018 li va sortir un paper a West Side story, a Madrid, i ja s’hi ha instal·lat. "Aquí hi ha molta més producció, de manera que si et quedes sense feina és més probable que te’n surti abans a Madrid que a Barcelona", apunta Forrellat.
En termes de musicals, Madrid mira cap a Nova York i cap a Londres i busca acostar-se a Broadway o al West End. Tot i això, la temporada que ara acaba no ha estat per tirar coets a la capital espanyola. "Es va arrencar amb 14 musicals de gran format a la cartellera i 120.000 butaques a la venda cada setmana. Ja vam veure que allò era impossible de mantenir. Només n’han aguantat 4, els que són molt bons, la resta han desaparegut o bé han acabat convertits en obres de teatre", destaca el director de comunicació de Beon Entertainment, Ángel Rubio. Els últims anys, la quantitat d'espectacles musicals ha crescut respecte a dècades enrere i la competència és ferotge. "La bombolla està rebentant i estem veient que potser no hi ha tant mercat –afegeix Rubio– Però, tot i això, pel que fa al nombre de produccions, la temporada vinent es presenta igual".