Un gol de 12 hores

Estaven jugant a pilota. Eren joves, els 20 encara una fita en l'horitzó. Anaven a la seva, però no tant. "Això ja ho veiem a la tele, per què ho hem de veure també aquí?" "Això" no era violent, ni sorollós, ni brut. Que els molestés era tot un èxit. Els que jugaven a futbol a la platja eren ells, però el gol els hi havia marcat l'artista Ada Vilaró, l'organitzadora d'aquella concentració reivindicativa que tant destorbava els joves. Era la primera vegada que feia UrGente A Mar, una performance de plantejament tan senzill com impactant en l'efecte que provoca: 12 hores a peu dret sobre la sorra, de cara a l'aigua, en total silenci i quietud, amb la voluntat de fer presents tots els que s'hi aboquen amb desesperació i esperança, sense saber si arribaran vius a l'altra riba.

Les presències/absències dels refugiats i els immigrants evocats a UrGente A Mar es referencien amb unes armilles repartides per la sorra. Però l'Ada sap que, malgrat la falta de referents materials, tothom sap què estan fent allà aquelles persones agafades de la mà sense dir-se res. "Es genera alguna cosa molt forta", assegura la creadora. Ha fet una crida a la participació ciutadana en aquesta acció a través de diferents entitats. En la primera edició hi van acudir 100 persones. Ara, que ja s'ha escampat la veu, és possible que la xifra es dispari. No és que ella desitgi grans xifres. El que vol realment és generar comunitat, reconquerir l'espai públic com a lloc de reunió i diàleg col·lectiu. I aconseguir que, durant un moment o al llarg de les 12 hores, "tothom respiri la mateixa cosa".

L'Ada ja té experiència en accions similars. Públic 24 hores present, tot un dia al carrer confiant en l'empatia aliena per cobrir qualsevol necessitat (una performance que ha fet en diferents festivals, com el TNT, el Sismògraf, la Fira Mediterrània de Manresa o el 10 Sentidos de València) li ha servit d'entrenament. Però en aquest cas, malgrat ser només la meitat del temps, el desgast físic i psicològic és més gran. L'acció començarà a les 8.30, ella i el seu equip hauran arribat una bona estona abans al racó de la platja del Bogatell, allà on la rambla del Poblenou es mulla els peus. Durant 12 hores, la seva respiració seguirà el ritme de les onades. Es tracta de ser-hi amb plena consciència. Pretén així que el silenci s'ompli de la presència invisible dels immigrants que es juguen el futur amb les onades, combatre el fet que amb prou feines els parem atenció mentre l'informatiu en parla.

Perquè l'acció tingui més força, l'Ada demana que qui només tingui previst estar-s’hi una estoneta ho faci durant les últimes dues hores. Serà quan, a més, hi participaran la saxofonista Mireia Tejero i la cantant Lídia Pujol. Elles trencaran el silenci amb la seva música, però no el sentit d'una acció que neix de la concepció que l'Ada té del que és un artista: algú que fa de pont i mitjancer entre el públic i el que passa al món, que fa de transmissor de realitats incòmodes, que ajuda a posar focus sobre el que és realment important.

Escena al barri

L'Ada ho fa personalment amb la seva feina artística, i també al capdavant del festival Escena Poblenou, que aquest any celebra la seva quinzena edició, i en el qual s'emmarca UrGente A Mar. L'Ada recorda com, 15 anys enrere, gairebé no hi havia sensibilitat pels nous llenguatges escènics ni hi havia espais per exhibir-los. Per això va néixer un festival que volia ser una plataforma de visibilització d’aquest tipus d'art. 15 anys més tard, encara amb molta feina per fer però ja en un context una mica més favorable ("Aquell antic desert s'ha anat poblant una mica", assegura l'Ada), el festival està profundament arrelat al barri i ha aguditzat la seva aposta per la creació necessària, compromesa, per aquest paper de pont amb la voluntat final de generar pensament. "L'escena, tant la dansa com el teatre com qualsevol tipus de proposta escènica que no es pugui classificar, té el seu potencial d'empoderament en el fet que és en directe i en comunitat. La força està en el seu caràcter col·lectiu", diu la directora d'Escena Poblenou. "L'artista ha de ser conscient del poder que té aquest acte ritual. Per això intentem dissenyar una programació compromesa, amb espectacles que toquin algun racó de l'ànima de l'espectador". I és també per això que, tot i que la idea de passar 12 hores submergida en la memòria de tantes i tantes persones mortes al mar l'esgoti físicament i sobretot mentalment, creu necessari implicar-se en iniciatives com UrGente A Mar.

+ Detalls

Festival Escena Poblenou: UrGente A Mar

23 d'octubre

Platja del Bogatell, Barcelona