Un genoll trencat, una petició de matrimoni i 335.000 espectadors... 10 curiositats dels 10 anys d''El petit príncep'

BarcelonaEl musical El petit príncep torna a la cartellera per inaugurar el Nadal teatral a la sala Paral·lel 62 des d'aquest pont i fins al 28 de gener. Serà la desena temporada consecutiva d'aquest espectacle basat en el clàssic d'Antoine de Saint-Exupéry que compta amb l'adaptació de Marc Artigau i la firma del tàndem creatiu de Manu Guix i Àngel Llàcer, coproductors juntament amb La Perla 29. La principal novetat d'aquest aniversari és que han renovat de dalt a baix les projeccions de l'espectacle, de nou de la mà d'una de les empreses catalanes més punteres en art digital, Desilence. En canvi, mantenen intacta la icònica música (n'han venut més de 25.000 discos i més de 5.000 partitures) i també repeteix tot el repartiment de l'any passat (Mariona Escoda, Iñaki Mur, Miguel Ángel Sánchez i Carme Milán), però amb un afegitó: Àngel Llàcer torna al paper d'aviador, que es reparteix amb Enric Cambray i Manu Guix. Hem repassat amb la companyia els 10 moments més especials d'un muntatge que ja és una tradició nadalenca: des del 2013 han vist l'obra 335.000 espectadors en 649 funcions entre Barcelona i de gira.

El primer petit príncep va ser, efectivament, petit: en Guillem Martí era un noi de 14 anys, però que encara tenia la veu blanca i n'aparentava dos o tres menys. "L'Oriol Broggi es va entestar que havíem d'agafar un nen, tot i que a mi no m'agradava la idea. Vam fer càstings i vam trobar un nen màgic", recorda Llàcer. El problema va ser que aquell nen es va fer home de cop, i la veu li va canviar d'un dia per l'altre durant la gira. Sí que podia parlar infantilitzant la veu, però no podia cantar les cançons fent falset. "Què fem?", es van plantejar. La solució va ser improvisar un playback de les cançons per evitar cancel·lar les funcions que quedaven. I aquell va ser el final del príncep-nen. Des de llavors l'actriu Júlia Bonjoch en va assumir el paper i l'any passat el va traspassar a Carme Milán.

L'actor Marc Pociello es va trencar els lligaments creuats durant la funció. Era al festival Temporada Alta, on han anat en cinc ocasions i on solen fer dues o tres funcions. Aquella era la primera del dia. El més evident hauria estat cancel·lar les dues que quedaven, però van esgotar totes les cartes: van trucar immediatament a Josep Palau, que havia fet el paper de guineu l'any anterior, per proposar-li de reprendre'l immediatament. Després d'assegurar-se que no era una broma, l'actor va pujar a Girona mentre, per telèfon, anava repassant text i música amb el repartiment a l'altra banda del telèfon.

La petició més singular que han viscut és un compromís dalt de l'escenari. Un noi els va fer arribar que volia demanar per casar-se a la seva parella al teatre perquè havien vist el musical molts cops junts i ella n'era una fan. Aliats amb el noi, van cridar-lo a l'escenari al final de la funció, ell des d'allà va fer pujar la noia i va clavar el genoll a terra. Hi va haver petició. Hi va haver uns segons de silenci. I un "sí que ho vull" de manual.

Fa vuit anys, Àngel Llàcer va patir un episodi de pericarditis (inflamació de la membrana que recobreix el cor) que va acabar amb una recomanació de repòs absolut durant dos mesos. Dues setmanes després, tornava a treballar i es plantava a l'escenari. El problema va ser que, tot i que podia actuar, es va adonar que no podria cantar. "En Xavi Duch em va dir: «Tu fes com la diva del musical Patti LuPone, digues la veritat»". És el que va fer: a l'hora de cantar, va aturar la funció i va dir: «Ara us parla l'Àngel...» I, entre llàgrimes, va explicar que no podia cantar. El públic ho va entendre i va aplaudir, però aquesta frase, l'ha perseguit des de llavors: «Ara us parla l'Àngel». "La desgràcia de l'artista sempre agrada", diu.

La desgràcia que li va passar a Manu Guix va ser tècnica. En una funció, interpretant l'aviador al costat del petit príncep, en la cançó de comiat, de cop i volta la música (que és tota enregistrada) es va aturar. "Ens vam quedar jo i el petit príncep cantant a cappella en el clímax emotiu de l'obra. Vam tirar, però ens volíem morir", recorda Guix. El que va passar és que l'ordinador no estava endollat al corrent i ningú va veure els avisos de "bateria baixa". Van reiniciar l'ordinador i van poder acabar com cal.

Quan la cantant d'Eufòria Mariona Escoda va començar a fer classes de cant, amb 12 anys, la primera cançó que va demanar de preparar va ser La rosa d'El petit príncep. Des de la temporada passada, interpreta aquest paper que tant la va marcar. Manu Guix assegura que és un dels temes habituals en càstings de musicals i proves d'accés. Fins i tot s'ha cantat a Eufòria i a La Voz Kids.

Els actors d'El petit príncep no tenen covers per fer unes 65 funcions concentrades en dos mesos. Per això és clau que la companyia es cuidi per no emmalaltir. El remei secret? "L'oli essencial de Pranarôm", confessa Llàcer. Durant un any que hi havia estralls al món teatral, van "drogar" els actors amb una cullerada d'oli d'oliva amb dues gotes d'aquest oli essencial i llestos. Ni una baixa.

Qui va tenir la idea de fer el musical d'El petit príncep en realitat va ser l'editor Fèlix Riera, que del 2012 al 2015 va dirigir Catalunya Ràdio. En aquella època, Àngel Llàcer i Manu Guix hi feien el programa de ràdio Els optimistes, i els va insistir que seria un bon clàssic per adaptar. "Mai no li hem agraït prou", comenta en veu alta Llàcer. Van buscar productors executius i és així com van acordar amb La Perla 29 d'anar junts a tres bandes. Els va costar moltíssim trobar un teatre. "Deien que El petit príncep era avorrit i només interessava als adults. Ens deien que ens estavellaríem", recorda Bet Orfila. El primer any van superar el milió de facturació i van allargar les funcions fins per Setmana Santa.

Els productors han intentat exportar l'espectacle fora de Catalunya en diverses ocasions. La pandèmia va estroncar el projecte dels Països Baixos quan estava molt avançat, i també el d'Anglaterra. Sí que han tingut una franquícia portuguesa, que es va veure el 2017-18 i el 2021-22 i hi tornarà el 2024-25. En canvi, no ha fructificat l'aliança amb cap productor o teatre madrileny: "O no ens agrada el teatre o no ens agrada la proposta", resumeix Orfila.

El 2024 es commemoraran els 80 anys de la mort d'Antonie de Saint-Exupéry. Aquest és el límit de duració dels drets d'autor a Espanya per a obres d'abans del 1987, cosa que implica que s'alliberen els drets del text. Però, a més, El petit príncep i les il·lustracions clàssiques són una marca registrada que obliga que tots els aspectes creatius del muntatge passin pel vistiplau de la fundació de l'autor (amb un cost, que inicialment superava el 10% de cada entrada venuda). Disseny de vestuari, d'escenografia, vestits, cartells... tot està subjecte a drets de marca i és supervisat des de París. Amb els anys, la relació s'ha anat estrenyent i relaxant, i fins i tot el representant de la fundació ve cada any a veure una funció de l'espectacle.