Crítica de teatre

Per gaudir de la paraula filosòfica!

'El nebot de Rameau', al Teatre la Gleva, compta amb l'excel·lent dramatúrgia de Ramon Simó magníficament servida per Francesc Marginet i Xavier Ripoll

Una escena de l'obra 'El nebot de Rameau'.
13/01/2025
2 min
1
Regala aquest article

'El nebot de Rameau'

  • Autoria: Denis Diderot
  • Dramatúrgia i direcció: Ramon Simó. Intèrprets: Francesc Marginet i Xavier Ripoll

Denis Diderot (1713-1784) no va veure publicat en vida el manuscrit d'El nebot de Rameau, sembla que per por, ja que es tractava d’una sàtira de l’alta societat francesa de l’època i tenia la mala experiència que el va portar a la presó amb la publicació de Carta sobre els cecs per als qui hi veuen, en què exposava el seu desinhibit ateisme.

Diderot planteja l’obra com un diàleg entre un filòsof, que és ell mateix tot i que només l'identifica amb un jo, i el nebot del gran compositor Jean-Philippe Rameau, que surt al títol però que identifica com ell. És un diàleg que confronta l’humanisme d’un filòsof que actua pensant en els altres amb l’egoisme i oportunisme d’un pobre músic que malviu del pinso de la diletant societat parisenca.

Diderot era un filòsof compromès i trencador que entenia la seva feina com la confrontació amb l’establert. I resulta que el que es va escriure fa quasi tres-cents anys ressona ara amb tota la força i contundència en l'excel·lent dramatúrgia de Ramon Simó, magníficament servida per Francesc Marginet i Xavier Ripoll en una proposta que dona gust d’escoltar.

Una proposta ascètica estèticament contemporània en què regna la paraula ben dita al servei de reflexions sobre la música, l'educació, el matrimoni, les dones, els diners i sobretot la pantomima social i l’egoisme dels aristòcrates i la cúria de l’època, no gens lluny de les actituds actuals de governants i fraudulentes celebritats que ens envolten.

La dramatúrgia de Simó conserva els referents personals francesos de l’original, que documenta amb projeccions textuals i amb un punt d’atenció ben rodó perquè cada espectador imagini un alter ego contemporani. Una solució que al meu entendre perjudica una mica la vivacitat d’una conversa d’alçada literària i profunditat filosòfica que exigeix un espectador molt atent. En qualsevol cas, un petit inconvenient que no modifica l'excel·lència d’aquesta recomanable proposta tan diferent de la cartellera teatral de Barcelona, poblada de banals entreteniments, i que coincideix amb la no menys interessant conversa entre Voltaire i Rousseau que Josep Maria Flotats ha presentat durant les festes al Romea. Visca la filosofia!

stats