El gall i la mala llet

Tenia molt mala llet, el Gallo Claudio. Era un autèntic sàdic. La seva especialitat era la violència sense motiu, i s'hi entregava amb delectació. Aquest animal mancat de tot sentit de la justícia protagonitzava uns dibuixos animats que van acompanyar la infantesa del dramaturg, director i inventor de performances escèniques Rodrigo García (Buenos Aires, 1964). Fill d'immigrants espanyols que un dia van tornar a casa, García rescata aquells dibuixos (ho ha fet altres vegades) en el seu últim espectacle, 4, que obre la nova edició del festival Terrassa Noves Tendències (TNT).

El teatre de Rodrigo García és el d'un franctirador amb fixació per la societat occidental benestant i encantada d'haver-se conegut. Haberos quedado en casa, capullos; Compré una pala en Ikea para cavar mi tumba; La historia de Ronald, el payaso del Mcdnald's i Daisy són algunes de les desenes d'obres que ha escrit. O més aviat cosit, perquè al seu teatre hi sovintegen les escenes relligades, amb una vocació poètica que no té res a veure amb la placidesa i la bellesa estàndard. No hi ha cap interès per la convencionalitat, i sí molt desig de remoure, fer pensar i incomodar, intercalant elements diversos per sumar capes de lectura, de la música a la projecció, segons el gust del teatre més inconformista.

El pare de García era carnisser, i ell va treballar al negoci familiar. A l'Argentina vivien en un barri molt pobre, on els animals ocupaven un lloc molt concret. "No hi havia mascotes, els animals servien per a alguna cosa. Les gallines ponien ous, les vaques donaven llet i del porc se'n feien salsitxes". Per això, quan utilitza animals als seus espectacles, ho fa amb una voluntat expressiva, no sempre ben entesa. Està relativament avesat a la censura, i s'ha vist obligat més d'un cop a modificar una obra per evitar multes i problemes administratius, especialment amb Accidens, en què l'actor principal mata un llamàntol en escena i després el cuina i se'l menja.

A 4, a més de projeccions de velles escenes d'El Gallo Claudio, hi ha quatre galls vius passejant-se per l'escenari amb vambes. "Està plantejat com una crítica a la moda, però potser no tothom ho interpreta així", reconeix García. L'espectacle es va estrenar fa un any i encara no ha topat amb cap de les associacions animalistes que solen mirar amb lupa les seves peces. "Els animals són recurrents en la meva feina i m'he guanyat una fama per això, fins i tot una persecució, fins al punt que hi ha gent que en els meus espectacles hi veu coses inexistents", lamenta. És gent, diu, que té una idea preformada, que ha pres partit abans de veure l'espectacle. "I no es donen cap oportunitat a ells mateixos".

Un cop més, García defuig de la linealitat en la narrativa de 4, però hi ha abocat dos temes principals, la violència i la infantesa, representada per dues nenes que passen de la innocència inicial a la sensualitat accentuada dels concursos de bellesa, en una clara referència "a la manipulació de la infància". També hi ha molta música, molt vídeo, i la presència de quatre actors habituals en els espectacles de Rodrigo García: Juan Navarro, Juan Loriente, Gonzalo Cunill i Núria Lloansi. "Ens coneixem molt, són els companys de camí, amb qui compartim les ganes de fer les mateixes coses, un determinat tipus de teatre. Però això també té la seva part negativa, perquè hem perdut la capacitat de sorprendre'ns".

Aquesta obra és la primera gran creació que Rodrigo García estrena d'ençà que, fa dos anys i mig, va assumir la direcció del Centre Dramàtic Nacional de Montpeller. García, guardonat el 2009 amb el premi Europa de teatre, i que a Espanya no aconseguia sortir de la precarietat de l'escena més alternativa, va trobar a França el reconeixement i el suport necessari per a la seva feina. Agafar les regnes d'aquest centre estatal ha sigut la cirereta, tot i que amb el càrrec ha assumit també més d'un disgust perquè ha canviat de cap a peus l'orientació de l'equipament. "El primer any va ser duríssim. Un dels abonats em va retornar el programa per correu, amb una nota en què deia que era una merda. I això que hi havia Jan Lauwers, Jan Fabre, Alain Platel...", diu. Ara ha aconseguit atraure nous públics, un fet que li provoca sentiments ambivalents. "Em sap greu que l'anterior hagi marxat", admet. Però sempre ha sabut que és impossible complaure tothom.

Festival TNT: '4', de Rodrigo García

Teatre Principal (Terrassa)

29 de setembre

www.tnt.cat