El fràgil equilibri de Jan Lawers

La vida és un fràgil equilibri, com va escriure Edward Albee. I viure és moure’s al voltant d’una taula on s’aixequen torres de vasos, bols i gerres de vidre amb una brillantor enlluernadora, com fa Gonzalo Cunill sense fer massa trencadissa. Jan Lawers és el director de la cèlebre companyia belga Needcompany, de la qual en podem recordar l’històric Isabella’s Room (2004) i el més recent Billy’s Violence / Billy's Joy presentat a l’últim Festival Grec. Ara Lawers ha regalat a Gonzalo Cunill un text sobre l’amistat, l’amor i la mort que manlleva el títol d’una reflexió de l’actriu fetitxe de Needcompany, Viviane de Muynck: tota la vida humana és una dansa ritual al voltant del sublim error del desig.

Hi ha segurament quelcom d’autoretrat polièdric, com no podia ser d’altra manera, i en el que no necessàriament l’autor s’hi reconeix, a través de tres personatges que coincideixen al funeral d’un d’ells. El Gonzalo és el mort. I qui parla. Un home tranquil, optimista sense ser cínic, que ha fet del somriure una arma de defensa i vehicle de comunicació. Un altre és l’Alex, l’amic permanentment emprenyat amb tota la humanitat que destil·la un discurs entre el sermó indignat i l’admonició del savi. La tercera és la Christine, una dona que sap observar i mira el món des del pragmatisme.

Al text de Lawers, hi apareixen les constants del seu teatre. És a dir la mort, ja que som en una vetlla; la bellesa d’un espai escènic tan brillant com evocador i la violència, en aquest cas en la fúria verbal de l’Àlex. Un text que al nostre entendre funciona millor quan és planer i directe que quan s’endinsa a filosofar sobre els mals de la humanitat, però que destil·la un humor tendre i eficaç. La direcció del mateix autor és sorprenent i atrevida i implica directament els espectadors. Cunill navega dòcilment pels tres caràcters marcant les diferències i establint complicitat amb el públic. El seu Gonzalo, que coincideix amb el mort i l’actor que l’interpreta, és empàtic i juganer. Una proposta original en un teatre original.