10 espectacles recomanats d'una FiraTàrrega més juganera que mai

BarcelonaL'art no es pot entendre sense el joc, sense l'esperit lúdic que motiva els creadors a experimentar amb unes regles i, per què no, a inventar-ne de noves. És la premissa que reivindica aquest any la FiraTàrrega, que del 5 al 8 de setembre portarà 51 propostes escèniques als carrers de la capital de l'Urgell. "No s'hi val venir a seure, demanem que el públic sigui actiu, que jugui i s'impliqui", diu la directora artística de la fira, Anna Giribet. Així doncs, en la programació tindran un paper destacat els espectacles que requereixen la participació del públic i les propostes de companyies locals que treballen a partir d'instal·lacions de joc, com Toc de Fusta i Tombs Creatius. Com és habitual, la fira busca un equilibri entre les produccions internacionals i la defensa dels creadors catalans, especialment de les comarques de Ponent. "Fer la fira a Tàrrega és un acte de resistència –explica la directora executiva, Núria Lloreta, en una entrevista a l'ARA–. No és fàcil acollir un acte massiu amb tant de públic i tants professionals en una ciutat petita. Però va néixer a Tàrrega i aquí la defensarem".

1. 'Fleurir les abîmes', de Claire Ducreux

La ballarina i clown francesa Claire Ducreux té una relació molt especial amb la FiraTàrrega, on el 2014 va estrenar el seu primer solo de sala, Refugiada poètica. Per això, ara que es retira dels escenaris no ha volgut perdre l'oportunitat d'acomiadar-se del públic de la fira. Amb la peça Fleurir les abîmes, Ducreux dona per acabada una trajectòria impecable a cavall de la dansa i el teatre gestual. Es tracta d'una proposta visual altament metafòrica, que parteix del diàleg físic entre una dona i un arbre.

2. 'Dale Ramón!', de Trapu Zaharra

Per als espectadors que tinguin ganes de participar activament en les funcions, la companyia basca Trapu Zaharra ha preparat una gimcana humorística que parodia els concursos televisius. Com si es tractés d'un joc d'apostes, el públic haurà de jutjar les habilitats dels actors, que competeixen per endur-se un búnquer de cinc estrelles. La Cresta, Mama Crea, Pau Palaus i La Mecànica també presentaran espectacles que involucren els espectadors.

3. 'Carrer 024', de Sol Picó

Si al món hi ha tantes persones, per què ens sentim més sols que mai? ¿Les pantalles ens acosten o més aviat ens distancien? Són les preguntes que planen sobre l'últim muntatge de Sol Picó, un referent indiscutible de la dansa contemporània. Es tracta d'un espectacle de gran format que reunirà onze artistes a la plaça de l'Hort del Barceloní. Acompanyats de la música de Juan J. Ochoa, els intèrprets es preguntaran si és possible crear connexions significatives en un món encarat a la solitud. És una de les grans apostes de la fira i es podrà veure cada nit del 5 al 7 de setembre.

4. 'Olympics', de Yllana & Nacho Vilar Producciones

Les arts escèniques no giren l'esquena a l'actualitat. Els actors Sergio Alarcón, Elia Estrada, David Terol i Emmanuel Vizcaíno es posen a la pell de quatre atletes que, com que no han aconseguit plaça als Jocs Olímpics, munten una competició alternativa, no exempta de les rivalitats pròpies de qualsevol torneig esportiu. Amb esquetxos visuals que freguen l'absurd, la companyia demostra que no cal parlar gaire per crear situacions còmiques.

5. 'Qui-Vive', d'Adhok

La FiraTàrrega ha convidat enguany companyies de Bèlgica, el Canadà, França, Lituània, la República Txeca, Ucraïna i, per primera vegada, també d'Austràlia. Des de la Sitting Duck fins al Fake Blue Collective, passant per l'artista lituà Markas Liberman i la mexicana Cristina Maldonado, establerta a Praga, un 20% de la programació de la fira va a càrrec d'artistes internacionals. Un dels espectacles més esperats, en aquest sentit, és Qui-Vive,del duo francès Adhok. Doriane Moretus i Patrick Dordoigne mediten sobre el pas del temps i les diferències entre generacions amb una posada en escena delicada i alhora contundent.

6. 'Acts of liberation - Love for free', de Sergi Estebanell

Més enllà de l'exhibició d'espectacles, la fira beca cada any cinc artistes per tal de fomentar la nova creació. Dins aquest programa, Sergi Estebanell ha desenvolupat Love for free, la segona part del tríptic Acts of liberation. La primera part del projecte, dedicada a l'obsessió pels diners, ja es va poder veure a la FiraTàrrega el 2018. En aquesta edició, també han rebut suport projectes de les companyies Ça Marche, Cia. Ferran Orobitg, La Corcoles i Kolektiv Lapso Cirk, que s'estrenaran durant la fira.

7. 'Paloma de parque', de Clara Ingold

Una altra missió de la fira és donar a conèixer talents emergents d'arreu del país. En aquesta edició, un dels puntals és l'actriu mallorquina Clara Ingold, que s'ha convertit en una de les humoristes més aplaudides de la generació nascuda entre els vuitanta i els noranta. Amb un estil clarament autoparòdic i parlant sense embuts, Ingold passa pel filtre de l'humor qüestions serioses com el masclisme, la pressió estètica i la precarietat laboral.

8. 'Âcid', de Sound de Secà

A la programació no hi falten artistes lleidatans ja molt consolidats, com la companyia Íntims Produccions, que la temporada passada va ser resident al Teatre Lliure de Barcelona. També el col·lectiu Sound de Secà, nascut a la Segarra, que presenta un espectacle volgudament gamberro. Els joves artistes, que flirtegen amb el funk i el hip-hop sense perdre l'essència segarrenca, muntaran un sidral que conjuga percussió, teatre i dansa.

9. 'Emergències', de Mireia Calafell i Nil Ciuró

Juntament amb el músic Nil Ciuró, Mireia Calafell portarà a l'escenari Emergències, el poemari amb què va guanyar el premi Carles Riba el 2023. Els versos de Calafell busquen un futur habitable en contraposició amb un present que la poeta considera alarmant. No és l'únic espectacle literari de la fira, que també acollirà propostes de Josep Pedrals, Alba Sarraute & Les Ofèlies i Judit Cortina & Francesc Cuéllar.

10. 'Mover montañas', d'Alberto Velasco

Aquesta última dècada, una nova fornada d'artistes espanyols s'han acostat al folklore amb una llibertat fins fa poc insòlita, que ha eixamplat la tradició i l'ha fet atractiva als ulls de les generacions més joves. N'és un bon exemple l'actor i ballarí Alberto Velasco, que incorpora una mirada queer a la dansa tradicional. Tot citant Antonio Gades, Velasco reivindica que "la dansa no es va inventar perquè la balli un senyor prim i guapo", sinó que "tothom té dret a ballar".