Feixuga adaptació de la popular novel·la de Carmen Laforet

Nada és la novel·la més famosa i popular de l’escriptora barcelonina Carmen Laforet, guanyadora del primer premi Nadal el 1944, quan l’autora tenia 23 anys. És una novel·la sobre la societat barcelonina de la postguerra i, en especial, sobre la burgesia arruïnada. La història de l'Andrea, la protagonista, està descrita amb un estil impressionista prenyat d’exquisides descripcions a través de la mirada de la noia, que amb 18 anys retorna a casa de l’àvia al carrer Aribau de Barcelona per entrar a la universitat. El més valorat de la novel·la és la duresa amb què l’autora descriu els personatges i l’angoixa vital que desprenen en un reducte familiar opressiu habitat per la desesperança, el fonamentalisme religiós i la violència; confrontat tot això amb la història sensual d’una amistat femenina entre l'Andrea i la companya universitària Ena.

L’adaptació teatral d’obres literàries es pot fer des d’una estricta fidelitat a l’original en forma i lletra o bé des de la llibertat d’una narrativa escènica que copsi allò important i prescindeixi d’allò accessori. La dramatúrgia de Joan Yago ha optat per la primera opció, vestint de paraules tots i cadascun dels personatges i sense resoldre encertadament el problema de les descripcions ni el del suïcidi final de l’oncle Roman. Per tant, es produeix una reiteració supèrflua de les situacions amb accions que il·lustren el que la narradora ja ha explicat o està explicant. Són accions que, a més, la directora conforma des d’un realisme que supleix la manca de poètica amb l’exageració. Per exemple, el masclisme degenerat de l’oncle Juan, que maltracta la seva dona. Fan falta tants cops i crits? La directora, Beatriz Jaén, potencia els elements melodramàtics fins al ridícul, amb una exageració que minva la credibilitat de la història. La proposta esdevé així un melodrama de telenovel·la de sobretaula en el qual la forma es menja el fons com en un quadre d’època d’un pintor aficionat.

Cal destacar, però, la feina de la protagonista, Júlia Roch, que es carrega a les espatlles la funció i que il·lustra molt bé el desconcert i l’estranyesa d’una Andrea que busca el seu lloc en un món que se li escapa entre els dits de les mans.