Pantalons oversize i dessuadora amb caputxa, cadena d’or penjada al coll, mà al paquet per col·locar-ho tot al seu lloc. I si es va en cotxe, sempre amb la finestra abaixada i la música a tot drap. La nord-irlandesa Oona Doherty s’ha fixat en la indumentària, la gestualitat i les maneres pròpies dels homes dels barris marginals del seu país i i n’ha fet un objecte artístic. Amb molt d’èxit. La seva primera creació coreogràfica, Hope Hunt & the ascension into Lazarus, molt teatral i deutora de la performance, la va catapultar a la consideració de gran valor emergent de la dansa contemporània europea. Guanyadora de prestigiosos premis, com el de millor performance al Fringe Festival d’Edimburg, el diumenge 30 es presenta davant el públic català (és el primer cop que actua a l’Estat) en una funció única a la Sala Hiroshima, on oferirà també un taller sobre el seu procés creatiu.
A Hope Hunt & the ascension into Lazarus, a través del hip-hop i el voguing, Doherty porta a terrenys inesperats l’estereotip hipermasculinitzat dels joves d’extraradi del seu país. La peça comença al carrer, un detall que ajuda a contextualitzar-la més enllà de l’asèpsia d’un espai artístic. El gest barroer es transforma en elegant, com a part d’una estètica captivadora que invoca l’esperança en un entorn més associat amb l’exclusió social que amb la poesia. Hi ajuda el cuidat treball sonor, que barreja les veus i els sons propis del carrer amb el Miserere mei, Deus d’Allegri, una sonoritat que afavoreix la lectura lírica. L’obra forma part d’una teatralogia que Doherty dedica a la seva ciutat natal, Belfast: Hard to be soft - A Belfast prayer in four parts. La seva presentació a Barcelona, en col·laboració amb el Mercat de les Flors, inaugura la cinquena temporada de la Sala Hiroshima.